PURCHASED FOR THE
UINIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
FROM THE
CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT
FOR
MEDIEVAL STÜDIES
Obres de Ramon Lull
FETA BN VISTA
DELS MILLORS Y MÉS ANTICHS MANUSCRITS
^ Volum VI ^
PUBLICACIONS LUL•LIANES
Obres de Ramon Lull: edició original il•lustrada ab variants y facsímils dels més antichs m.ss., pròlechs, notes y glosaris, mostres de traduccions, etc. — Volums en 8." major, al entorn de 500 pàgines cadascun. Ademés dels tres pertanyents a l'edició Kosselló (1886-92), interrompuda per malaltia y mort de l'editor, n'hi ha d'aquesta continuació novament represa (1906) quatre vo- lums publicats:
— Obres Doctrinals: Doctrina Pueril. Libre del Orde de Cava- lleria. Libre de Clerecia. Art de Confessió; ab 2 facsímils en foto- tipia y mostres de traduccions; pròlech general, variants y notes den M. Obrador: i vol. de més de 500 pags .... 10 pts.
— Libre de Contemplació; tom I (caps. I al 59), ab proemi den M. Obrador, taula completa ab les rúbriques dels 366 capítols, mostres de traduccions llatines, facsímil policromat d'un m.s. del s. XV, comentaris y notes bibliogràfiques 10 pts.
— Libre de Contemplació; tom II (caps. 60 al 102), ab facsímil policromat d'un altre m.s. quatrecentista, variants y notes. 7^50 pts.
— Libre de Contemplació; tom III (caps. 103 al 1 68), ab un facsímil policromat d'un altre m.s. del s. XIV ... 10 pts.
— Libre de Contemplació; tom IV (caps. 169 al 226), ab un facsímil policromat d'un m.s. del s. XIII 10 pts.
— Libre de Contemplació; tom V (caps. 227 al 268), ab un facsímil policromat d'un m.s. del s. XIV, y sis gravats . 10 pts.
EN PREPARACIÓ
— Libre de Contemplació; tom VI (caps. 269 al 314). — Libre de Contemplació; tom VII (caps. 315 al 366). — Libre de Blanquerna. — Libre del Arbre de Sciencia; dos toms.
ALTRES EDICIONS LUL•LIANES
—Libre d'Amich e Amat; text original, ab facsímil; proemi, no- tes y glosari den M. Obrador, i vol. de 21 5 pags. en 8" . 2*50 pts.
Exemplars en paper de fil, perllongat, numerats . . - 4 »
— Libre de les Bèsties; (extr. del Fèlix de Maravelks del mon); ab introducció y glosari den M. Obrador: 1 vol. en 8" (de la Bi- blioteca Popular de L'^z^^wfj o' 50 pts.
— Libre de la Doctrina Pueril; text original; ab pròlech y no- tes den M. Obrador: — Barcelona, G. Gili editor, 1906: i vol. de 303 pags, en 8 ", paper de fil 4 pts.
d
OBJ{ES OTiJGJJMJlLS
DEL
iLLUMmjir DocToii Mestjíe T{amoi^ Lj^ll
LiBRE DE Contemplació
EN Deu ^ escrit a Mallorca ^ & transladat darabic en romanç vulgar devers lany M.CC.lxxij. ^ ^ ^ ^ ^
TT{AJ^SCT{IVC10 T>XT{BCTA
AB FACSÍMILS Y VARIANTS DELS MÉS VELLS MANUSCRITS
Tom V
Palma de Mallorca
COMISSIÓ EDITORA LUL•LIANA * 1911 '«^
En l'Estampa d'Amengual y Muntaner. — Conquistador, 30. Palma de Mallorca
* *
JL ER la transcripció y confronta de la part de text comprès en aquest volum, ademés dels m.ss. ja citats y descrits, ha- vem aprofitat un altre vell còdex aparescut recentment y acquirit per la Biblioteca Provincial, que designam ab la lletra G. Es aquest un tom en fol (33 X 24 cm.) de 80 folis distribuït en cinch plechs de vuyt fulls, dels quals l'exterior, y en los plechs un y dos l'interior, son de plegami o vitela bastant fina, y els restants de paper, gruxat y pastós, sense marca d'aygua, de fabricació tal vegada oriental. Anava re- cubert tot per unes tapes senzilles de plegami ordinari més modern, que ja s'han despreses, y en falta un tros de la posterior, lo qual y la homitat que per temps ha patida aquest llibre, ha estat causa de que se espenyassen també els fulls en blanc de guarda y fins se embrutassen y mal- metessen un poch els primers y els derrers del text. La lle- tra, tota igual y d'una metexa mà, es d'aquella dreta, gru- xada y atapida del sigle XIV, curosament feta, però sense cap pretenció caligràfica. Dexd de posarhi l'escriptor inicials y calderons; les poques que hi feu, llises y sense perfils ni obratges, son de tinta vermella, com les rúbriques, o blava, sense molt d'esment en que les de una y altra color anassen alternades. Posteriorment una mà poch destre del sigle XVI o XVII se permeté suplir aquesta omisió, y ab tinta
més negra y carregada de ferro omplí arreu les planes d'aquest llibre de inicials y majúscules mal garbades, que les enlletgexen y lleven caràcter. Ja abans qualcú altre li havia donat exemple dibuxant, no del tot malament, en los blancs reservats aposta, els diversos arbres qui van devant les distincions qui de cada un delís tracten, com explicació gràfica de la matèria exposada. Comprèn aquest m.ss. just el llibre IV de la Obra, capítols 227 al 268, es a dir lo me- teix que va imprès en el present volum. Està escrit a dues columnes, de 50 retxes generalment, y fa la caxa 235 X 165 m.m. No hi ha foliació. El text pot passar per reguliír- ment correcte, y exceptant la modernisacio d'alguna de les paraules o formes, més arcaiques, retira molt més al m.ss. de Milan (E) que no al de la Sapiència (A): no pareix em- però que'n sia còpia directa. En el marge superior del pri- mer fol hi ha aquesta firma de posseïdor: Es den Gabriel Lull. Veges ara el facsímil que seguex.
^rfA-jrp^- ^fímmo quitvaaaOílaúne
-^^"pStUé cttlnAÍ infinit jí^í^ Cí
couc eh tuuttí^ y€x ^^é' mr m^ MXí$ Cn^ Upt émi ^ Ci^i}(i^àò ÇiAtuuxntf^ jsx eíhíír• mi - nuí^lkíinia
^^eAUmt* a>nA fi^mí- vaïtut ^^fii^imt CijW nmt- uto ^iiAwíir c^i i4 ft^-ftm
ya(tÍ0 níò Ci^íUa h^^ Qcím^m/h w haOx'ptr^cx cnpúm vaIR#./ la
Cod. G. facsímil. De la Bibliotecd Provincial de Palma.
LiBRE DE Contemplació
Vol. 111. (Cotnensament)
* Deus gloriós! Ab entencio de donar glòria e laor de vos comensam lo ters volum el quart libre del LiBRE DE Contemplació.
De la •xxxiii/ distinccio
en 1 arbre qui tracta de ésser e de
necessària e de privació*
Ç Cap. 227, Com es tractat de ésser en ta potencia e en la actualitat e en la possibilitat e en la impossibilitat.
H "Deus gran, maravellós! A vos sia feta reve- rencia e honor per tots. temps e a tot quant de vos es: car enaxí, Senyor, com lo natural í^^^K enserca les obres de natura en les Jiij. causes, les quals son faedor e matèria e forma e causa final, enaxí, Sènyer, lo vostre servidor encerca ésser en Jiij. coses, les quals .iiij. coses encerca en cascuna de les .iiij. causes. On, com aquest encercament sia fet en esta manera, doncs la
* Abans d'aquesta rúbrica el m.s. E porta el siguent títol: Del Libre
DE ESSER B DE NECESSITAT E DE PrIVACIO.
4 Ramon Lull
primera branca el primer ram d aquest encercament farem sobrel faedor, encercant en ell ésser en les .iiij. coses damun dites. ^ 2. Amorós Senyor! Vos sabets que com en Pere es feent alcuna cosa, adones es a ell possíbol cosa so que fa; car si possíbol cosa no li era no la faria. On, en so que la fa, es possíbol cosa que so que fa sia en actu. E com lo maestral no obra de so qui es de sa art, adones, Sènyer, es sa obra en potencia, la qual potencia es possí- bol cosa a venir en actu o a estar en potencia, axí com an Pere qui es ferrer, a qui es possíbol cosa fer coltell si bé noi fa, e com lo fa, possíbol cosa li es que noi fassa. »•( 3. Gloriós "Deus! En axí com per coses concordants en proprietats e en natura, 1 ésser de possibilitat cau e esdevé en lo maestral en actualitat o en potencia, enaxí, Sènyer, en lo maestral, per privació e per coses descordants e contrariants en proprietat e en natura, impossibilitat cau en actu o en potencia, axí com al escrivà a qui es impossí- bol cosa escriure e no escriure ensems, e impossíbol cosa escriure dementre que escriure es cosa possíbol estant en la potencia, o impossíbol cosa es al escrivà escriure menys daynes, o impossíbol cosa es actualment escriure a qui no sab escriure, e axí de les altres coses d aquest semblant.
4. T^ey dels reys, senyor dels senyors, sant dels sanis! Lesser de possibilitat no poría ésser en la matèria menys del ésser de potencia e de actualitat: car segons cors natu- ral no seria cosa possíbol en la matèria que shi engenràs forma; car si primerament no y era la forma en potencia,' no puría esdevenir en actu, e pus que forma no fos en actu en matèria, matèria no poría reebrc forma segons cors natural. Mas es ver, Sènyer, que fora cors natural es possí- bol cosa en matèria ésser actualment forma sens que la forma no sia estada primerament en potencia, axí com la forma d Adam qui fo en actu en la matèria sens que
1. E,G, la forma no era en potencia.
L. DE Contemplació
d abans no fo en potencia segons cors natural en la matèria d on la forma fo engenrada; e de Eva atretal en la matèria d Adam, en la qual fo actualment e no potencialment, per obra de miracle. ^ 5. Honrat Senyor! Vos sabets que matè- ria es sobject al ésser de possibilitat adones com la forma es en potencia e no en actu: car per so car a la forma qui es en potencia es possíbol cosa que sia en la matèria ac- tualment, per assò, enans que la forma sia en actu, ja es la matèria subjecta a la forma qui es en potencia, car si sob- jecta no li era, no puría esdevenir la forma en actu; e com la forma, Sènyer, es esdevenguda de potencia en actu, adones la matèria es sobject al ésser de la possibilitat, lo qual ésser es lo poder per lo qual la forma ha poder de ésser en actu. On, com assò sia enaxí, doncs la matèria elemental es sobject a la possibilitat en dues maneres di- verses,' una en quant potencia, lautra en quant actualitat. %{ 6. Deus gloriós! Vos sabets que la matèria elemental es sobjecta al 'ésser de impossibilitat en .iiij. maneres: la pri- mera es que impossíbol cosa es en matèria que en ella sia engenrada ni corrumpuda nulla cosa menys de forma e menys de privació, la segona es com es impossíbol que en matèria sia nulla cosa engenrada ni corrumpuda sens po- tencia qui sia estada d abans la generació o la corrupció, la tersa manera es, Sènyer, com es impossíbol cosa que matè- ria observe e tenga perdurablement sens nulla alteració nulla forma qui sia esdevenguda de potencia en actu, la quarta manera es com es impossíbol cosa a matèria que pusca contrastar a nulla forma que vos vullats engenrar o corrompre o observar en ella.
7. Vertuós Senyor acabat en tots acabaments, gloriós en totes glòries! Vos sabets que la possibilitat qui es en la for- ma qui està en la matèria potencialment, que es en dues maneres: la primera es com a la forma es possíbol cosa
1, A, la una. — 2. E,G. a ésser.
6 Ramon Lull
que sia en actu en la matèria, la segona es com es possíbol cosa a la forma qui es en potencia que sia privada en la matèria de forma potencial per raó de processio feta en matèria de forma actual. On, enaxí Sènyer, com la possibi- litat es en dues maneres en la potencia, enaxí es en dues maneres en la actualitat en so que possíbol cosa es que la forma actual torn en la forma potencial, e possíbol cosa es a la forma actual que matèria no li sia subject actual. «•< 8. Vertader Senyor! Enaxí com segons cors natural possi- bilitat cau en la forma segons que damunt es dit, enaxí contra cors natural lo vostre gloriós poder fa ésser possi- bilitat en la forma qui es contra cors natural, axí com la forma del primer cors e del primer animal e del primer ve- getable, qui fo engenrada contra cors natural; ' e encara es, Sènyer, possíbol cosa a forma ésser contra cors natural, axí com a los homens, a qui serà possíbol cosa durar après lo dia de la resurrecció per miraculós poder e per dreturer vostre voler, "f^ 9. SancHficat Senyor! Impossibilitat cau en forma en dues maneres: la una es segons cors natural, 1 al- tra es fora cors de natura. La impossibilitat qui es en for- ma segons cors de natura, es, Sènyer, axí com a forma es impossíbol cosa que sia potencialment ni actualment menys de matèria a ella subjecta; la impossibilitat qui cau en for- ma contra cors natural, es com es impossíbol cosa que les formes qui son creades fossen privades de la vostra scien- cia e de la vostra saviea, jas fos so que elles e lur sobject no fos en ésser adones com nulla re no era sinó vos tan solament. On, aquesta impossibilitat e les autres semblants a aquesta, es, Sènyer, per raó * del vostre acabat saber qui sab e sabia totes les formes ans que fossen en ésser.
1 o. Singular Senyor sens par e sens companya! Segons lordonament e lendressament qui es fet enfre lo faedor e la matèria e la forma, es, Sènyer, la causa final en potencia
1 . E,G, de natura. — 2. E, raso.
L. DE CONTEMPLATIO
o en actu o en possibilitat o en impossibitat: car segons que es lo cors de les .iij. causes damun dites en concor- dansa e en conveniència e en aparellament, segons aquell cors esdevé la causa final acabament de les .iij. causes. »K 1 1. Gloriós Senyor! Enaxí com per privació dordonacio c de descovinentea e daparellament en les .iij. causes, ses- devé impossibilitat en forma que no poden esdevenir totes les formes qui son potencialment en actu, enaxí, Sènyer, per ordonament e per endressament e per aparellament fet enfre lo faedor e la matèria e la forma, esdevé la cau- sa final acabament e cumpliment de les .iij. causes: car en axj com per lo contrast qui es enfre lo faedor e la matèria c la forma, la forma qui es potencialment en la matèria no pot ésser en actu, enaxí per la concordansa del faedor e de la matèria e de la forma, esdevé la forma de potencia en actu e pren acabament en la final occasio. >•( 12. On, com assó sia, Sènyer, enaxí, doncs 1 ésser de la possibilitat e de la impossibilitat es en la causa final segons que la forma ha possibilitat o impossibilitat en la actualitat o en la potencia; car per aquesta possibilitat o impossibilitat es- devé que totes les formes no poden pervenir ' a la causa final, car si ho fayen, tota la riquea e tot lo tresor que hom ajusta e totes les coses que hom fa per la causa final, totes s acabarien es cumpliríen, e assó es fals, Sènyer; car molts tresors son ajustats qui re no profiten a aquells qui Is ajusten e moltes coses fa hom qui no venen a aquella en- tencio per la qual hom les* fa.
1 3. Misericordiós Senyor ple de pietat e de dousor! Sig- nificat e demostrat es a la humana discreció quel ésser de potencia no es tan noble ni tan vertuós com es 1 ésser de actualitat per so car 1 ésser de actualitat es pus prop de la causa final que no es 1 ésser de la potencia; car 1 ésser potencial no pot pervenir a la causa final dementre que sia
1. A, esdevenir. — 2. E,G, la.
8 Ramon Lull
en potencia, el ésser actual encontinent que es en actu es conjunct e ajustat ab la causa final. ^ 14. Tíomil Senyor! Enaxí com 1 ésser de actualitat es pus noble ésser quel ésser de potencia per so car es pus prop a la causa final, enaxí 1 ésser de possibilitat es pus noble ésser e mellor e pus vertuós que no es 1 ésser de impossibilitat; e assò es- devé, Sènyer, per so car 1 ésser de possibilitat es pus prop de la causa final que no es lo ésser de impossibilitat; car majorment e pus freqüentment esdevé la causa final en aca- bament per possibilitat que no fa per impossibilitat, e car impossibilitat es pus acostada cosa a no ésser que no es a ésser e possibilitat es pus prop de ésser que no es de no ésser, per assò la causa final ha major participació e major acostament ab les coses qui son possíbols que no ab les im- possíbols. ^ 15. Amorós Senyor! Jassía que nos digam que mellor cosa sia possibilitat que impossibilitat, emperò no denegam'que no valia molt més sens tota comparació la impossibilitat qui es en vos que la possibilitat qui es en creatura: car molt mellor cosa es impossíbol cosa ésser a vos fer peccat que no es a home possíbol cosa fer peccat; car la impossibilitat per la qual es a vos impossíbol fer peccat, aquella es, Sènyer, en vos acabada possibilitat da- cabat poder, e la possibilitat qui es en home de fer peccat, aquella vé de defalliment de possibilitat e de defalliment d acabat poder.
1 6. Oh vos, Sènyer Deus, qui salvats e guardats los vos- tres benvolents! Entellectualment es certificat e demostrat e significat que ésser ha concordansa e acostament ab aca- bament e no ésser ab defalliment: car enaxí, Sènyer, com no ésser vé de defalliment, axí ésser vé d acabament. On, com assò sia enaxí, doncs ésser e acabament an egual es- guardament segons relació de no ésser e de falliment, e no ésser e defalliment an egual esguardament segons relació
1. E,G, negam.
L. DE Contemplació
de ésser e d acabament. ^ 17. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car manifestament sentim e entenem que en les crea- tures sensuals e en les creatures entellectuals ha ésser defalliment potencialment e actualment en so que les crea- tures defallen de moltes coses e fallexen e erren en mol- tes coses. On, com assò sia enaxí, doncs demostrat es e significat es que ésser de defalliment es en 1 ésser de les creatures sensuals e entellectuals; car les sensuals an defa- lliment per corrupció de matèria en la qual se corromp la forma e en les entellectuals ha defalliment per innoran- cia e per privament de vertuts e de 'possessió de vicis. ••( 18. Com sia provat e demostrat e significat quen subs- tància sensual e entellectual ha defalliment e privació d acabament, doncs significat e demostrat es, Sènyer, que alcuna substància es en ésser acabadament; car pus que defalliment es en ésser, doncs significat e demostrat es que acabament sia en ésser; car si acabament no era en ésser, doncs seria significat e demostrat que defalliment e priva- ció aguessen major concordansa e major proprietat ab ésser que ab no ésser, e acabament agués major concor- dansa e major acostament ab privació que ab ésser; e assò es cosa falsa e cosa ímpossíbol que no ésser sia d acaba- ment e ésser sia de defalliment.
1 9. "Benahuirat Senyor, del qual prenem gràcia e bene- dicció! N\.o\Xzs vegades s esdevé que les coses possíbols son sobjectes a les coses impossíbols, e assò esdevé, Sènyer, per la disvariacio qui es enfre les coses qui son potencial- ment e les coses qui son actualment, e per assò la possibi- litat es en la impossibilitat e la impossibilitat es en la possibilitat moltes vegades, axí com en Pere menjant al qual es possíbol menjar, la qual possibilitat es actualment; c si en Pere menuga massa e deguasta la vianda per sobre menjar, aquella possibilitat es subjecta a la impossibilitat
1. G, e per possessió de uicis.
JO Ramon Lull
qui es en potencia; car per sobre menjar esdevendrà an Pere impossíbol cosa menjar per so car no aura que me- nuc per raó de la vianda que ha guastada ' o serà malaute per sobre menjar. 4< 20. On, com assò, Sènyer, sia enaxí, doncs segons assò es significat e demostrat que les coses impossíbols esdevenen en ésser per les coses possíbols. On, enaxí com per les coses qui son possíbols esdevenen en ésser les coses impossíbols, enaxí per les coses impossí- bols esdevenen en ésser moltes vegades les coses possí- bols, axí com an Pere malaute a qui es impossíbol cosa menjar com no ha que menuc o com la malautía li veda menjar, e per la impossibilitat ensanirà, e per la sanitat serà li possíbol cosa menjar com aura que menuc. >#< 2 1 . Vos, Sènyer Deus, sabets que a anima humana, so qui li es im- possíbol cosa en un temps li es possíbol cosa en altre, e so qui li es impossíbol cosa en alcuna cosa, es a ella possí- bol cosa altra cosa, axí com a la anima d en Pere a qui es impossíbol cosa membrar e entendre e voler diverses coses ensemps en un temps, axí com coses qui no an natura ni proprietat les unes ab les altres; mas com membra e entén e vol coses acostades en natura e en proprietat, adones se seguex en alcunes que es possíbol cosa que ensemps les membre e les entena e les vulla, axí com les dues preposi- cions e la conclusió* d on es compost argument, 3 les quals .ij. proposicions e conclusió pot hom remembrar e en- tendre e voler en un temps per so car son semblants ab la memòria et ab 1 enteniment e ab la volentat en ge- neració e en processio: car axí com 1 enteniment es en- genrat per la memòria, enaxí la segona proposició es cngenrada de la primera, e enaxí com la volentat es ixent de la memòria e del enteniment, enaxí la conclusió es ixent de abdues les proposicions; e com la anima per sa vertut es remembrant c entenent e volent en un temps
1. E,G, gastada. — 2. E, conclosio. — 3. A, aurgument.
L. DE Contemplació i i
com atroba cosa a ella semblant en generació e processio, per assò ha vcrtut de remembrar en un temps .iij. coses diverses.
22. Liberal Senyor qui sots íarc en donar totes henahui- rances! So per que es dit que en la vostra gloriosa subs- tància divina no cau potencia mas tot so qui es ella es ac- tualment, es per so car la vostra substància no es forma ni matèria e per assò forma no està en ella actualment ni po- tencialment pus que vos no sots matèria ni forma. On, com vos, Sènyer, no siats matèria ni forma, per assò es dit que so qui es en vos possíbol e impossíbol es tot actual- ment e no es segons la possibilitat ni la impossibilitat qui es en les creatures en les quals possibilitat e impossibilitat està actualment e potencialment per raó del temps qui cau en elles. *•< 23. Piadós Senyor! Glòria e laor sia a la vostra eternal actualitat: car la vostra actualitat, Sènyer, no es semblant ab la actualitat qui es en les creatures, car nos altereja nis mou ni va a potencia axí com fa la actualitat de les creatures; car en un temps son les creatures en una actualitat e en altre en altra, e alcunes de les creatures en un temps son en potencia e en altre temps son en actu. Mas la vostra sancta actualitat no es en axí, Sènyer, car perdurablement e eternal es sens nulla alteració' e null mu- dament. % 24. Gloriós Senyor! So qui es en vos possíbol o impossíbol, no es segons la possibilitat ni la impossibilitat qui es en les creatures; car la vostra possibilitat e la im- possibilitat son una cosa tan solament, la qual es acabat poder. Mas la possibilitat e la impossibilitat qui es en les creatures, aquella no es la una cosa lautra, ans an de- falliment e diversitat enfre abdues. On, com assò sia enaxí, doncs lo vostre sant poder nos muda de possibili- tat a impossibilitat ne de impossibilitat a possibilitat, enans es eternalment una cosa sens mes e sens menys.
I . A, car es perdurablement e eternal e sens nuyla alteració c nuyl mudament.
II Ramon Lull
Encara, Sènyer, es cosa manifesta que moltes coses son impossíbols a les creatures actualment e potencialment per so car la possibilitat no està en elles actualment ni potencialment, axí com a home volar e a bèstia escriu- re, la qual possibilitat no es en ésser actual ni en ésser potencial.
25. Oh vos, Sènyer Deus, qui a lo vostre servidor re- memhrats les vostres lausors e los vostres honraments! Com a home, Sènyer, sia possíbol cosa potencialment e actualment parlar e dir que vos sots poderós de crear re de no re e de resuscitar los morts e de pendre carn de la Verge glo- riosa, doncs segons la possibilitat que home ha en son parlar e en son pronunciar, es significat e demostrat que vos sots poderós de fer tot so qui es a home possíbol cosa de parlar ni de dir; car si no ho érets, seria significat que la possibilitat dome fos major que lo vostre poder; e assò es cosa impossíbol. 4^ 26. Emperò, Sènyer, possíbol cosa es a home parlar e dir que vos sots peccador, mas per tot assò nos seguex que a vos sia possíbol cosa peccar; ' car moltes coses pot parlar de vos home qui li son possíbols de parlar per son defalliment, les quals coses son a vos im- possíbols de fer per raó del vostre acabament: car en axí com es per rahó del vostre acabament a vos impossíbol cosa peccar, * en axí es a home per raó de son defalliment possíbol cosa parlar e dir que vos sots peccador, la qual possibilitat seria a home impossibilitat si avia acabament en son parlar e en son pronunciar. 3 *♦< 27. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car en axí com es impossíbol cosa que per fer peccat sia hom bo e per fer bé sia hom peccador, en axí es possíbol cosa que per fer mal sia hom peccador e per fer bé sia hom en santedat. On, com assò sia en axí, doncs la possibilitat que hom ha de dir mal de vos es a hom impossíbol cosa que sia bé,'*e la possibilitat que
1. E, peccat.— 2. E,G, peccat.— 3. E, prononsiar,— 4. E, que sia causa de be; G, que sia cosa de be.
L. DE Contemplació 13
hom ha a dir bé de vos es a hom impossíbol cosa qui li sia mal.'
28. T^ey dels reys e senyor dels senyors! Vos sabets, Sènyer, que per defalliment e per acabament es possíbol cosa a les coses qui son potencialment que esdevenguen en actu; car si defalliment no era en les coses qui son po- tencialment, ja no vendrien ab peccat ni ab culpa en la actualitat adones com lo peccat esdevé de potencia en actu. E assò metex s esdevé d acabament; car si lo bé qui està potencialment no estava ab acabament, ja no puría esdevenir de potencia en actu; car 1 acabament es aquella cosa per que lo bé ha possibilitat de esdevenir de poten- cia en actu. >•< 29. Gloriós Deus! Tot so qui es en vos possí- bol es vostre acabament e tot so qui es vostre acabament es so qui es en vos possibilitat, la qual possibilitat es aca- bat poder. On, com hom contempla, Sènyer, en la vostra sancta encarnació, adones deu hom remembrar lo vostre poder e lo vostre acabament; car per lo remembrament que hom ha del vostre poder e del vostre acabament, en- tén hom que possíbol cosa fo a vos pendre carn per raó del vostre poder e per raó del vostre acabament qui son una cosa egual en vertut e en sanctetat. Mas si hom, Sènyer, remembrava que a vos fos possíbol cosa pendre carn e que aquella possibilitat no fos acabada en vertut ni en dretura, adones entendria hom que la vostra possi- bilitat es major que lo vostre acabament, e assò es cosa impossíbol que null home pusca en vos entendre nulla qualitat ni nulla vertut major que altra, car si ho eren, no seria la una lautra unida en ésser divinal. 4< 30. On, aquells, Sènyer, qui dupten que vos siats Deu e home en- sems, sin volen ésser certificats de so en que dupten, co- ven se que primerament enserquen si es a vos possíbol cosa que siats poderós de ésser Deu e home ensems, e si
I. E, que sia causa de mal; G, que sia cosa de mal.
]^ Ramon Lull
atroben que siats poderós de ésser Deus e home ensemps, coven se que enserquen si aquell poder es en vos de part de acabament o de part de falliment, * e si atroben que sia de part acabament, es digna cosa que sien certificats que vos sots verament Deu e home, car tot acabament vos deu hom atribuir, e si atroben vertaderament quel ajustament de vostra deitat e de vostra humanitat venga de part de defalliment, adones es raó que neguen e descreen vostra humanitat, car null defalliment no deu ésser atribuit ni donat ni conegut a la vostra gloriosa essència divina.
Ç Cap. 228. Com es tractat de neces-- saria en la potencia e en la ac-- tualitat e en la possibilitat e en la impossibilitat.
|h Deus Pare gloriós! A vos sia donada glòria e laor: car lo vostre servidor, Sènyer, confiant en iSJÍSSÍS ía vostra ajuda, sesforsa aitant com pot de en- cercar les coses quis fan per necessària, lo qual encerca- ment cove ésser fet en dues maneres, la una sensual, la autra entellectual; car per so car necessària se deveex en sensualitat e en entellectuitat, cove que hom encerch e tracte de necessària sensualment e entellectualment, lo qual encercament cove ésser fet sobre Jiij. coses, les quals son potencia, actualitat, possibilitat, impossibilitat. M 2. Com les creatures, Sènyer, se deveesquen en ducs parts, creatures sensuals e creatures entellectuals, per
1. A, de part acabament o de part defalliment.
L. DE Contemplació 15
assò s esdevé que necessitat es en ésser sensualment e en- tellectualment per raó car les coses qui son sobjectes a necessitat son sensuals e entellectuals: car en la creatura sensual cove que en les coses a ella necessàries sia ne- cessària avcnt forma sensual e en la creatura entellectual cove que en les coses a ella necessàries prena necessària forma entellectual. M 3. On, com assò, Sènyer, sia enaxí, doncs cove que pus les unes creatures an necessària sen- sual e les altres entellectual, que potencia e actualitat e possibilitat e impossibilitat se deveesquen sensualment e entellectualment. On, per assò se cove que les unes quali- tats sintam sensualment e les altres entenam entellectual- ment en les .iiij. causes en les quals ensercam les coses qui son de necessària potencials o actuals o possíbols o impossíbols.
4. Jíh Sènyer ver Deus, qui de la vostra amor aveis enamorat lo meu cor! Vos sabets, Sènyer, que al ferrer ne- cessària cosa li es que aja conexensa de la forma qui està potencialment en la matèria del ferre e que aya possibili- tat per la qual pusca adur en actu la forma qui es en po- tencia; car si lo ferrer no avia conexensa de la forma qui es en potencia e si no avia lo ferrer possibilitat com adu- gués la forma de potencia en actu, impossíbol cosa seria que fos art de ferreria. >#< 5. Honrat Senyor! En les arts e en los officis, les unes coses hi son de necessària e les al- tres no. Les coses que y son, Sènyer, de necessària, son, segons que damunt avem dit, en so que deym que art no pot ésser sens que la forma no sia primerament potencial- ment e que lo maestral naja conexensa e aparellament; les altres coses qui no son en les arts de necessitat, es com lo maestral no obra forsadament ni constreta sa obra, axf com al ferrer a qui es possíbol cosa que no obre de la art o li es possíbol cosa que fassa qual forma s vulla, sia coutell o espaa. >•( 6. Homil Senyor! De necessària cosa es al ferrer qui fa coutells o espaes, que cnans aja martells
i6 Ramon Lull
c tcnalles ' e enclusa, quel coutell o lespaa que vol fer; e de necessària cosa li es, Sènyer, que enans que fassa lo coutell o lespaa, que sapia la causa final per la qual fa al coltell forma de coutell e a lespaa forma despaa; car si assò no era enaxí, impossíbol cosa seria al ferrer que sabés ni po- gués fer forma de coutell ni despaa. Mas, com ha la for- ma primerament en ymaginacio e com ha ^aparellament del martell e de la enclusa e de les altres aynes e com sab la forma concordar ab la causa final, adones es cosa possíbol al maestral que ús de son offici.
7. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots iota ta mia consolació e tot lo meu bé! Vos sabets que en la matèria sensual elemen- tal, necessària cosa es que sia en ella forma potencialment e actualment; 3 car si forma no era en matèria potencialment e actualment, impossíbol cosa seria que forma fos en ma- tèria elementada; car pus forma no y fos potencialment ni actual, la matèria nos puría-* alterar duna forma a altra ni no auría forma. 4< 8. Gloriós Sènyer! En la matèria les unes coses hi son de necessitat e les altres no. Les coses que y son de necessitat es generació e corrupció: car en altra manera impossíbol cosa seria que nulla forma fos engen- rada ni corrumpuda; car pus la matèria nos alteràs, la for- ma nos alteraria, e pus forma nos alteràs, tota forma seria durable. Lautra manera, Sènyer, qui no cau en matèria de necessitat, es axí com la pessa del ferre a la qual no es cosa necessària que ella metexa forme sens maestre for- ma de coutell o despaa, enans es cosa impossíbol que menys de maestre, la pessa del ferre pusca adur de po- tencia en actu forma de coutell ni despaa. ^ 9. Vertader Senyor! En la matèria les unes coses hi son de necessitat per una manera, les altres per altra: car la manera per les quals formes de vegetables son generants e corrompents,
I. E, tenaycs. — a. A, e ab aparelamcnt. — 3. G, necessària cosa Ji es que sia en ella forma potencialment e actual: A, necessària cosa es que sia en la forma potencialment e actualment.^ — 4. E, poyria.
L. DE Contemplació \n
no es segons la manera per la qual formes d animals e for- mes artificialment fetes son engenrades o corrumpudes; e assò metex es, Sènyer, de les formes que vos fets ésser de necessitat en matèria miraculosament, axí com resuscitar los morts; car necessària cosa es a la matèria que reeba e observe ' tota forma que vos vos vullats, jassía que no sia segons cors natural engenrada en la matèria.
1 o, Jíh Senyor, al qual van les mies amors e los meus remembramenis! Vos sabets que en forma sensual cau po- tencia e actu e possibilitat e impossibilitat de necessària, segons ques cove os desconvé a la qualitat ni al estament de la forma sensual: car de necessitat es, Sènyer, segons cors natural, que ans que forma sia actualment, sia esta- da ^davant forma potencial per generació e que li sia davant forma potencial per corrupció; car si aquesta possibilitat no fos, fora impossíbol que ferma fos engen- rada ni corrumpuda. <•< i i . Vertader Senyor! Les for- mes per una manera venen en ésser de necessitat per cors natural e per altra manera venen en ésser per necessària fora cors natural. La manera segons la qual venen segons cors natural, es axí com forma qui sia engenrada o co- rrumpuda per la natura de son sobject, so es la matèria, la qual se mou a engenrar o corrompre forma d animal o de vegetable segons cors de natura. On, totes aquestes formes, Sènyer, cove que sien de necessitat pus que la matèria sia endressada a elles a engenrar o a corrompre; car impossíbol cosa es que forma pusca contrastar per sí tan solament a son sobject aparellat d engenrar o de co- rrompre la forma. « 12. Lautra manera per la qual, Sènyer, forma vé de necessitat en la matèria fora cors na- tural, es per dues maneres: la primera es com per vostra obra miraculosament matèria no pot contrastar a reebre o a corrompre la forma que vos vos vullats, axí com de re-
j. A, obseruu: E, obser. — 2. A, que a forma que sia actualment es- tada; E, que ans bforma «que csia actualment sia estada.
Contemplació- V-2 .
i8 Ramon Lull
suscitar morts o de delir la forma actual de qual que cosa sia; la segona manera de necesitat la qual vé fora cors na- tural, es com a lo ferrer de necessitat es a ell la matèria ubligada a reebre forma de coutell o despaa o de qucs vulla, pus que sia feita artificialment; car impossíbol cosa es a la matèria del ferre que pusca vedar al ferrer que no li pusca donar ' qual forma s vulla pus que naja aparella- ment.
13. Oh vos, Senyor Deus, qui per rememhransa maíe- grats e per amor me enamorats! Vos sabets, Sènyer, que a la causa final, necessària cosa li son potencia e actualitat e possibilitat e impossibilitat; car si aquestes .iiij. coses eren privades, ja la causa final sensual no auría possibilitat que fos en ésser actualment ni potencialment; car pus son sob- ject no fos, impossíbol cosa seria que la causa final fos.* ^ 14. Gloriós Senyor! Les unes coses son necessàries a la causa final e les altres no caen en ella de necessitat. On, les coses qui son necessàries a la causa final son, Sènyer, les .iij. causes d on ella reeb acabament, les quals .iij. son lo faedor e la matèria e la forma; car per aquestes .iij. es possíbol cosa a la causa final ésser en ésser c sens aques- tes iij. impossíbol cosa seria que fos en esscr, car no se- ria per qui fos ne no seria en que fos. ^ í 5. Les coses qui no caen, Sènyer, en la causa final de necessitat, son axí com tallar a coutell e arar a aradre; car jassía que coutell sia feit per tallar e aradre per arar, lo coutell com talla c 1 aradre com ara no ho fan de necessitat, car si ho fayen, no cessaria lo coutell de tallar e 1 aradre d arar. 3 On, com assò no sia en axí, doncs possíbol cosa es al coutell no ta- llar e al aradre no arar.
1 6. Poderós Senyor sobre totes forces, forts sobre tots po- ders! Vos sabets que en lo faedor entellectual, potencia e
1. E,G, que no li do qual forma s uula. — 2. E,G, que fos la causa final. — 3. A, no cessaria lo coutel com tayla [de taylar] e 1 aradre com ara d arar.
L. DE Contemplació 19
actualitat *c possibilitat e impossibilitat en alcuna mane- ra hi cacn de necessària e en altra manera no. On, en la manera on hi caen de necessitat, es axí com an Pere amant, de necessitat li fo que enans que amàs fos lamor potencialment per tal que possíbol cosa fos a ell que la amor fos actualment; car impossíbol cosa fora, Sènyer, que la amor pogués esdevenir en actu si primerament no fos en potencia; lautra manera segons la qual no es potencia ni actu ni possibilitat ni impossibilitat causa de necessitat, es axí com an Pere amant a qui no es la amor que ha, de necessitat, car possíbol cosa li es no amar; car si de ne- cessària amava, auría privació de franca volentat, e assò es cosa impossíbol, *•< 17. De necessària cosa es, Sènyer, que possíbol cosa sia amor a la anima qui remembra e entén e vol vertaderament alcuna cosa: car impossíbol cosa es privació d amor en anima qui sia vertaderament remem- brant ni entenent ni volent alcuna cosa. On, com assò sia en axí, doncs possíbol cosa es de necessària a anima amar pus que vertaderament sia remembrant e entenent e vo- lent. Mas com la anima no remembra ni entén ni vol verta- derament alcuna cosa, adones, Sènyer, la possibilitat que ha en amar no li es de necessitat; car possíbol eosa li es des- amar o amar so que la memòria remembra e 1 enteniment entén e la volentat vol falsament e ab defalliment la cosa remembrada e entesa. ^ 18. Gloriós Senyor! Impossibilitat alcunes vegades es de necessitat e alcunes no, en la memò- ria remembrant e en 1 enteniment entenent e en la volen- tat volent. Com 'la impossibilitat es de necessitat, adones es com la anima remembrant e entenent e volent, ama: car impossíbol cosa es en anima privament d amor pus que la anima remembre e entena e vulla alcuna cosa; lautra ma- nera a la qual impossibilitat no es necesaria es, Sènyer, com la anima ama alcuna cosa, la qual amor no es de ne-
* Aquí vé d fol 159 qui falta en eJ m.s. A. Lo que seguex fins al n.° 1 1 del capítol 229 es trelladat del còd. E (Milan). — 1. E, cor.
20 Ramon Lull
cessaria per so car es ab franca volentat, per ía qual fran- ca Yolentat es a la anima possíboí cosa desamar en .j. temps so que ama en altre temps.
1 9. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots tota nostra consolació e tot lo nostre sotds! Vos sabets, Sènyer, que matèria ente- llectual es devesida en .ij. parts: la una es matèria ele- mental la qual es apellada ordinal matèria per so car priva de forma; lautra es matèria esperitual, axí com d àngel e d anima racional. On, en axí, Sènyer, com matèria entellec- tual es devesida en .ij. parts, en axí necessària en una ma- nera cau en la potencia e la actualitat e la possibilitat e la impossibilitat, e en altra no. »t< 20. Com potencia e ac- tualitat e possibilitat e impossibilitat caen, Sènyer, de ne- cessitat en matèria elemental entellectual, adones es de necessitat que la forma sensual sia privada de la matèria; car impossíbol cosa es que pogués ésser entellectual avent forma sensual; e com necessitat no cau en la potencia ni en la actualitat ni en la possibilitat ni en la impossibilitat en matèria entellectual, adones es possíboí cosa a home que no sia remembrable ni entenent ni tractable de matè- ria entellectual ' si no tan solament de matèria sensual. >«( 21. Gloriós Deus! De la matèria entellectual esperitual, en una manera cau en ella necessitat per la potencia e la actualitat e la possibilitat e la impossibilitat, e per altra no. Per la manera, Sènyer, on hi cau necessària, es axí com en Sen Michel o en la anima d Adam a qui es necessària cosa que la forma sia en la matèria actualment, car impossíbol cosa es que i sia potencialment; e la manera on no cau ne- cessitat en matèria esperitual, es axí com a Sen Michel al qual no es necessitat que prena forma potencial o forma sensual.
22. Eternal Senyor perdurable en tots temps! Vos sa- bets, Sènyer, que com hom tracta de forma entellectual.
1. G, entellectual spiritual.
L. DE Contemplació 21
que en .ij. maneres ne cove hom tractar de necessitat. La una com hom tracta de forma qui està potencialment en son sobject, axí com forma de coutell en pessa de ferre; lautra com hom tracta de forma qui està actualment en son sobject, axí com la forma de Sen Michel qui no es la forma de Sen Gabriel. On, com assò sia en axí, doncs segons aquesta diversitat es significat que necessitat en una manera cau en la forma per potencia e per actualitat e per possibilitat e per impossibilitat, e per altra no. •♦< 23. Com de necessitat cove ésser la forma en potencia, es, Sènyer, per tal que pusca ésser en actu per tal que la matèria sia- sentida e demostrada; car si assò no era de necesitat en esta manera, impossíbol cosa seria que fos nulla matèria sentida; mas, com no es de necessitat que la forma estía en potencia, adones es per raó de la possibilitat que hom ha que no priu alcuna forma sensual de sa actualitat, la qual posseex en son sobject sensualment. ^ 24. A la forma cntellectual esperitual, Sènyer, necessària cosa li es que tota ora sia en son sobject actualment per so car possíbol cosa li es ésser en actu actualment per so car li es cosa impossíbol ésser potencialment en son sobject; mas no es, Sènyer, cosa necessària a la forma esperitual que sia sentida ni que sia en potencia, car si assò li era de necessi- tat, seria forma corporal corroptible, e assò es, Sènyer, co- sa impossíbol.
^5* Singular Senyor, gloriós, poderós! Com la causa final entellectualment se devesesca en les coses elementals en- tellectuals e en les coses esperituals, per assò, Sènyer, se desveex la causa final entellectual en .ij. maneres, so es a saber, elemental e esperitual. On, com assò sia en axí, doncs en una manera es la causa final necessària en la na- tura elemental e en altra no, e en una manera es la causa final de necessitat e en altra no, en la natura entellectual. •K 26. Com la causa final es de necessitat, Sènyer, en la ele- mental natura entellectualment, adones es, Sènyer, la forma
22 Ramon Lull
potencial necessària a la matèria per tal que pusca privar per corrompcio la forma actual sentida; car impossíbol cosa es que la forma actual fos corrompuda sens la possibilitat que la forma potencial ha de venir en actualitat. Mas, com la causa final no cau de necessitat en la natura elemental, adones es, Sènyer, la forma qui es privada en la potencia e en la actualitat, axí com lo cavall d en Pere qui sa forma com es privada no està potencialment ni actualment en ma- tèria per so car es privada la causa final al retornament del cavall qui no ha occasio final per la qual retorn aquell cavall metex en ésser. 4< 27. Com la causa final es, Sènyer, entellectualment en la natura esperitual de necessitat, adones es, Sènyer, axí com forma entellectual qui de ne- cessitat es actualment en matèria actual per tal que la forma e la matèria sien .j. àngel o una anima racional no priva ' de ésser substancial per tal que sien durablement conexedors de la vostra perdurable bonea; car la final raó, Sènyer, per que matèria angelical no priva de forma, es per ésser conti nuament coneguda la vostra gran bonea per los àngels, la qual bonea es possíbol cosa a ésser co- neguda perdurablement pus que la matèria no priu sa forma; car impossíbol cosa seria, Sènyer, que perdurable- ment àngel pogués vos conéxer pus fos sa forma corrom- pable. Ítem, Sènyer, la manera segons la qual necessi- tat no cau en la causa final, es axí com a la anima d en Pere no es cosa necessària peccat, car la anima d en Pere no es creada per fer peccat. On, com fa peccat noi fa de necessitat, mas de franca volentat; car si de necessitat peccava impossíbol cosa li seria franca volentat, e pus franc voler li fos impossíbol, no auría possibilitat de gasanyar mèrit per lo qual fos digne de glòria o de pena.
28. Jíh Senyor del qual reehen gràcia e benedicció totes creatures! En axí, Sènyer, com es possíbol cosa a la matèria -JJ* w
1 . no privada (?). M, qui non privantur esse substantiaíi.
L. DE Contemplació 23
elemental que nos corrompa en sí metexa ni delesca ni priu de ésser, jassía assò que en ella se corrompa la forma sensual, enaxí, Sènyer, es possíbol cosa que anima dome sia alterable en son remembrar e en son enteniment e en son voler sens corrompiment e destruiment de la essència substancial la qual no priva de ésser substancial, jassía assò que en .j. temps aja .j. remembrament e .j. enteniment e una volentat, e enaltre temps naja altre. « 29. Enaxí, 5è- nyer, com los .iiij. elements de necessitat an possibilitat a compondre una figura individua, enaxí es cosa de necessi- tat que la anima sia una substància entellectual avent .iij. figures diverses entellectuals, les quals son memòria e en- teniment e volentat; car impossíbol cosa es, Sènyer, que anima racional pogués ésser substancial sens estes .iij. fi- gures diverses: car enaxí com es cosa de necessitat lon- guea e amplea e pregonea en substància corporal, enaxí es cosa de necessitat en anima racional memòria e enteniment e volentat. ^ 30. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car la differencia qui es necessària cosa a ésser enfre la substàn- cia elemental e la esperitual, es, Sènyer, per raó de la for- ma qui diversament està en cada' substància creada segons la natura e la proprietat qui es enfre la matèria e sa for- ma; car la alteració que fa de forma sensual se fa dintre la matèria, mas la alteració que fa la forma entellectual nos fa dintre la matèria, mas de fora, axí com la anima qui alte- reja la forma de son remembrar e de son entendre e de son voler sens corrompiment de la substància la qual es creada e feyta a semblansa de son Senyor Deus.
3Sír
1 . G, cascuna.
a4 Ramon Lull
Ç Cap. 229- Com es tractat de priva- cio en la potencia e en la actualitat e en la possibilitat e en la impossibi- litat.
EUS alt, eccellent, noble sohre totes nobleses, honrat so- bre tots honramens! Vos sabcts, Sènyer, que pri- vació SC deveex en .ij. parts, so es a saber, pri- vació general c privació special. On privació en general no es re; car nulla cosa accidental ni substancial no pot caer en ella ni pot ésser per ella, e assò es, Sènyer, per so car nulla cosa no li es sobjecta ni ella no es a nulla cosa sobject; la privació especial es .j. dels .iij. comensamens sens lo qual comensament matèria no poría engenrar forma ni corrompre. ^ 2. On, com assò sia enaxí, doncs nos, Sènyer, entenem parlar de privació, la qual privació pot ésser sensualment o entellectualment en les creatures per so car son les unes sensuals e les altres entellectuals, la qual privació, Sènyer, priva en les creatures en .iiij. mane- res, potencialment actualment possibolment e impossibol- ment. 4< 3. Com privació, Sènyer, sia cogitada e ymagenada generalment e especialment, per assò, Sènyer, cove que nos enserquem privació en .ij. maneres, la una manera co- ve ésser ensercament general, lautra ensercament especial, los quals .ij. ensercamens covenen ésser feyts en les .iiij. causes ab .iiij. coses, so es a saber, ab potencia e ab actua- litat e ab possibilitat e ab impossibilitat.
4. Gloriós Senyor per lo qual son totes glòries! En lo maestral sensual cau privació per .iiij. maneres, so es, per la potencia e per la actualitat e per la possibilitat e per la
L. DE Contemplació ^5
impossibilitat: car en lo fuster priva la potencialitat la art que sab de la qual obra actualment; e en lo fuster boter qui innora la art de fer nau, priva la art de fer nau actual- ment; e com la privació, Sènyer, es en la possibilitat, adones es après la mort del fuster al qual es impossíbol cosa que li sia possíbol cosa obrar de art de fusteria; e com la pri- vació es en la impossibilitat, adones es per raó de la possi- bilitat qui no es privada, axí com en lo fuster on priva impossibilitat dobrar dementre que li es possíbol cosa obrar. '^ 5. En la matèria sensual cau, Sènyer, privació en .iiij. maneres, so es a saber, potencialment e actualment e segons possibilitat e segons impossibilitat. Com cau priva- ció en matèria segons la potencia, adones es la matèria ac- tualment, axí com la matèria del fuster qui es en ésser de carn de os de sanc dementre quel fuster es en ésser; com la privació es actualment en la matèria, es adones la matè- ria privada de la potencia en que era abans que fos en ac- tu, axí com la matèria de la post en la qual obra lo fuster la qual matèria priva de ésser potencialment per so car posseex ésser actual; de la privació qui es en la possibili- tat, es adones com es cosa possíbol a la matèria qui es pa que sia matèria de sanc e a la matèria de sanc qne sia ma- tèria de carn e a la matèria de carn que sia matèria dos e la matèria dos que sia matèria de pols e de terra; de la privació qui es en la impossibilitat es axí com leugería qui es impossíbol cosa que sia en plom potencialment ni ac- tualment, e ales a home. On, en aquesta privació aytal, Sè- nyer, null temps no cau accident e es entesa en generalitat. >«( 6. En la forma sentida, Sènyer, cau privació en .iiij. ma- neres, so es a saber, potencialment e actualment e en la possibilitat e en la impossibilitat. Com priva segons la po- tencia, adones es axí com la forma de pa qui saltereja en forma de carn; on, com ha presa forma de carn, adones pri- va de forma potencial en pendre carn pus que la forma de carn es actualment; e com priva en la actualitat, adones
ï6 Ramon Lull
es axí com la forma de pa qui ses alterat en carn, la qual priva de forma de pa actualment: com la privació es, Sè~ nyerj possíbol cosa a la forma, adones es axí com a forma dome a la qual es possíbol cosa privació per corropcio e per departiment de cors e d anima; c com la forma es im- possíbol a ésser privada, adones es axí com ajustament de cors e d anima a • lo qual ajustament es impossíbol cosa privació de ésser humanal dementre que la forma dome sia actualment.
7. Pacient Senyor ple de misericòrdia e de mercè! Vos sabets, Sènyer, que en la causa final cau privació en .iiij. maneres, potencialment actualment possibolment impossi- bolment. Com cau, Sènyer, potencialment e actualment, es en axí com del cors del home, qui es feyt per ésser sotsmès a la anima e posseyt per ella. On, en la sirvitut en la qual es lo cors, es privada la actualitat en so que possíbol cosa es potencialment que la anima del home sia serva e sots- mesa al cors, e es privada la potencia en la actualitat en so que la cosa qui era potencialment com la anima era serva del cors, es actualment com lo cors en serv* de la ani- ma. On, com assò sia en axí e lo cors sia creat per ésser sotsmès a la anima, doncs com la anima es sotsmesa al cors, priva la causa final d actualitat, e priva de potencia com lo cors es sotsmès a la anima per 1 ésser de la poten- cia. Ítem, Sènyer, com priva la causa final per possibilitat e impossibilitat, adones es en axí com possíbol cosa es que la anima sia ajustada al cors per ésser son compliment. On, com aquesta possibilitat es en ésser, priva en ésser possibilitat que lo cors sia compliment de la anima, e com priva la impossibilitat, adones es privada en la possibilitat qui es en ésser, e aquesta privació de impossibilitat es ge- neral per so car la impossibilitat actual no es potencial- ment possibilitat. %{ 8. Gloriós Deus! Per calt e per fret e
I. E, falta la a; M, sicul conjunctio corporis et animx cui est impossibi- te. — 2. E, ser: G. serf.
L. DE Contemplació 27
per umit c per sec e axí per altres contrarietats insepara- bles, priva la causa final en general, car en so que la causa final per la qual es laer calt, es lo foc, e la causa final per la qual es la terra freda, es laygua, per assò en general pri- va que lo foc sia calt per laer e 1 aygua que sia freda per la terra; car impossíbol cosa es, Sènyer, que actualment ni potencialment sia cosa possíbol al aer com sia occasio final al foc de sa calor, ni a la terra com sia occasio final a lay- gua de sa fredor. On, aquesta privació aytal, Sènyer, no es res ni no es accident negú qui caja en ella ni venga per ella, e assò es per so car no es alteració feyta ni moviment per esta manera de potencia a actualitat ni d actualitat a po- tencia. 4<9. On, beneyt siats vos, Sènyer Veus: car pus que avem tractat sensualment de la privació sensual en les .iiij. causes, per potencia e per actualitat e per possibilitat e per impossibilitat, covinent cosa es, Sènyer, que entellec- tualment tractem de la privació entellectual qui cau en les coses entellectuals en les .iiij. causes, per potencia e per actualitat e per possibilitat e per impossibilitat.
1 o. Acabat Senyor sobre tots acabamens, honrat sobre tots honramens! Com en lo faedor e la cosa feyta caja, Sènyer, privació en .ij. maneres, la una accidental lautra no acci- dental, per assò cove que en .ij. maneres enserquem e trac- tem de privació en los faedors entellectuals, so es a saber, per privació accidental e no accidental, e aquest tracta- ment cove ésser feyt per tal que puscam venir a conexensa com en vostra gloriosa essència divina no cau nulla priva- ció accidentalment. >K 11. Gloriós Deus! Entellectualment entenem que en la vostra gloriosa substància priva matè- ria e forma, lo qual enteniment *e conexensa nos es sig- nificada e demostrada per la vostra infinitat e per la vostra eternitat e per lo vostre acabament; car impossíbol cosa es, Sènyer, que nulla substància qui sia avent matèria e for-
Aquí reprèn el trellat del m.s. A en el fol 160.
28 Ramon Lull
ma pusca csser infinida ni eternal ni acabada d acabament divinal. On, com assò sia cnaxí que en vostra subtancia sia privada matèria e forma, doncs aquesta privació no es a vostra substància cosa accidental, car si ho era, temps se- ria estat que la vostra substància fora avent forma e matè- ria, e si ho fos fora fenida e termenada. On, com assò sia jmpossíbol, doncs la privació segons la qual priva en vos forma e matèria no es res en vos, ni son contrari de esta privació, so es privació accidental, en vos null ' temps re no fo. >•< I 2. Com sia, Sènyer, cosa actualment e no potencial- ment que en vostra substància es simplicitat de natura di- vina en la qual es impossíbol cosa composició e accident en ella ésser c es possíbol cosa actualment ésser en ella la simplicitat ésser eternalment e infinidament e acabada- ment, per assò, Sènyer, es significat e demostrat que so qui no es en vostra substància, que no es privat de la manera que null temps hi fos, enans es privat en ella en manera que null temps no i fo ne y es ne y serà. On, com assò, Sènyer, sia enaxí e car jo mesquí no puc per altra manera parlar mills a demostrar veritat, per assò jassía que la ver- ba no do tan acabat significat com 1 enteniment ho entén, per assò, Sènyer, deuen ésser mes paraules pus sàviament enteses que oydes, e assò, Sènyer, per so car 1 oyment ou follament e lo pronunciament parla follament, mas 1 ente- niment aperceb e entén sàviament.
1 3. Oh, Sènyer Deus qui fos e sots e serets sens nulla al- teració e sens null mudament! Vos sabets, Sènyer, que en la vostra substància priva defalliment per so car noy es ac- tualment ni potencialment; car tant es possíbol cosa actual- ment lo gran acabament qui es en vostra substància, que impossíbol cosa es que actualitat ni potencia ni possibilitat ni impossibilitat pusquen ésser occasio com en la vostra substància aja nulla privació dacabament ney pusca ésser
1. A, nuyls.
L. DE Contemplació 29
null defalliment. »•< 14. Con lo vostre servidor, Sènyer, pro- nuncia e diu que en la vostra substància priva defalliment e potencia e matèria' e forma, adones priva en sa pronun- ciació sensual acabament e priva en la entencio cntellec- tual e en 1 enteniment defalliment; car com hom diu que en vos ha nulla privació, significa la paraula defalliment. On, com assò sia enaxí, doncs mills es dit com hom diu que en vos no ha null defalliment, que com hom diu en vos priva defalliment. Mas, car nos parlam de privació, avem axí a parlar e parlam segurament per so car 1 enteniment entén ésser una cosa metexa com es dit en vos no ésser defalli- ment e en vos privar defalliment. << 15. Per so, Sènyer, com en la matèria elementada cau forma potencialment e actualment per raó de la generació e de la corrupció de la forma qui es en la matèria, per assò es dit sàviament com hom diu e parla que en la matèria elemental priva acaba- ment. Mas, per so, Sènyer, com en la vostra natura divina no cau null defalliment actualment ni potencialment ni priva delia null acabament, per assò es dit follament com hom diu que en vos priva defalliment e es mills dit com hom diu que en vos no ha null defalliment.
16. Oh vos, Senyor, qui sots plaer de tots mos plaers e consolació de totes mes amors! En faedor entellectual creat priven diversament potencia e actualitat e possibilitat e impossibilitat. Com cau, Sènyer, en ell privació potencial- ment e actualment, es axí com del home qui es gramatge*e lògic qui entellectualment e no sensualment tracta de les arts que sab remembrant e entenent e volent. Com trac- ta, Sènyer, de gramàtica remembrant e entenent e volent, adones priva de son remembrament e de son enteniment c de sa volentat la actualitat de la art de lògica, la qual art està en son remembrament e enteniment e voler potencialment, e com la anima tracta de la art de lògica
I. A, manera. — 2. G, gramàtic.
30
Ramon Lull
actualment, adones priva la art de lògica de potencia en lo remembrament e enteniment e voler; e com es possíbol cosa que privació caja en lògic ' o gramatge, adones es axí com an Pere gramatge o lògic al qual es cosa possíbol in- norar la art per oblidament, e com es la privació an Pere gramatge cosa impossíbol, adones es per so impossíbol com es la art actualment, car impossíbol cosa es, Sènyer, quen Pere no sia gramatge dementre que es gramatge. ^ 17. Gloriós "Deus! En la matèria entellectual cau privació potencialment e actualment e possibolment e impossibol- ment. Com hi cau, Sènyer^ potencialment e actualment, adones es axí com a la matèria entellectual la qual es sob- jecta al remembrament el enteniment e la volentat que en Pere gramatge ha en la art de gramàtica; car com la matè- ria es sobject actualment a la art de la gramàtica, adones priva en la matèria remembrament e enteniment e voler de la art de la lògica a la qual es la matèria sobjecta poten- cialment, e priva la potencia de la art de gramàtica adones com la art es actualment; e com la privació es possibol- ment, adones es com a la matèria entellectual es possíbol cosa oblidar e innorar e desamar la art de gramàtica; e com la privació es cosa impossíbol, adones es axí com a la matèria entellectual a la qual es cosa impossíbol aver pri- vació de remembrament e enteniment e voler potencial- ment o actualment. *•( 18. Verluós Senyor! Entelleetualment entenem que en la forma entellectual cau privació, so es a saber, que ella priva per .iiij. maneres, so es, per potencia e per actualitat e per possibilitat e per impossibilitat. Com priva, Sènyer, per potencia, adones es axí com del home gramatge on priva la forma potencial la qual era en ell com no era gramatge; e com priva la actual forma, adones es com es gramatge e no lògic la qual forma de lògica pri- va en ell actualment; e com la privació es possibolment,
1. G, en lo lògic.
L. DE Contemplació 31
adones es axí com al gramatge al qual es possíbol cosa oblidar la forma de la art de gramàtica; e com es la priva- ció cosa impossíbol, adones es axí com a forma entellec- tual privar' de matèria entelleetual la qual matèria entellec- tual no poría ésser en ésser senes forma axí com la forma no poría ésser senes la matèria.
19. Honrat Senyor ple de mercè! Vos sabets que la causa final entelleetual creada cau per .iiij. maneres en privació, les quals .iiij. maneres son potencia actualitat possibilitat impossibilitat. Com cau, Sènyer, la privació potencialment, adones es axí com veritat en art de lògica, car la causa final per la qual es lògica atrobada es per atrobar veritat: on, com per art logieal es atrobada veri- tat, adones es privat so qui d abans era potencialment en veritat e no era atrobada per art logieal; e com cau la pri- vació actualment, adones es la causa final privada actual- ment, axí com veritat innorada per art logieal opinant hom per art logieal ésser ver so qui es fals e ésser fals so qui es ver; com la possibilitat es privada, es axí com an Pere qui innora veritat la qual eneerca argumentantment, al qual es cosa possíbol que sia privada del! aquella innorancia en la qual es; e com la causa final es cosa impossíbol que sia privada, adones es axí com al faedor creat e a la forma e a la matèria a qui es cosa impossíbol que ajen acabament sens la causa final. « 20. Graciós Senyor! En la causa final les unes coses hi priven per acabament e les altres per defalliment, e assò esdevé, Sènyer, per so car acabament es pus prop a actualitat que no es defalliment per so car defalliment es pus prop de potencia que no es actualitat. On, per assò, Sènyer, com major acostament ha enfre aca- bament e actualitat que no ha enfre defalliment e actualitat e car major acostament ha enfre defalliment e potencia que no ha enfre acabament e potencia, per assò les coses
1 . E,G, priua.
^í Ramon Lull
qui fan privar la causa final d acabament son e venen de defalliment e les coses qui fan privar la causa final de defalliment son d acabament. »•< 21. Car com veritat es, Sènyer, actualment en lo remembrament e 1 enteniment e la volentat del home, adones acabament priva d aquell re- membrament e enteniment e voler, defalliment, lo qual defalliment està potencialment en lo remembrament el enteniment e voler; e com falsetat està, Sènyer, actualment en lo remembrament e enteniment e voler del home, adones defalliment priva veritat de lo remembrament e enteniment e voler, la qual veritat està per acabada poten- cia en lo remembrament e enteniment e voler.
22. Misericordiós Senyor sobre totes misericòrdies, abun- dós de pietat e de perdons! Qui es, Sènyer, amador de veritat, si la vol atrobar cove que aja conexensa en qual manera esdevenen en privació potencia e actualitat e possibilitat e impossibilitat, e cove que aja fe e creensa en les coses qui son possíbols en les coses contraries e diverses; car si hom no encercava veritat per possibilitat, privada seria en la memòria e en 1 enteniment e en la volentat la via e la ca- rrera e la manera per la cual es atrobada veritat. >♦( 23. Car si hom, Sènyer, vol ésser encercador si vos sots avent ésser o no, si hom priva de son remembrament e de son enteni- ment e de son voler possibilitat la qual home ha com creu que vos sots en ésser, ja, Sènyer, sens creure e sens afermar aquesta possibilitat lo remembrament nil enteniment ni la volentat no poràn encercar si vos sots en ésser o no, car im- possíbol cosa es a la anima viva que encerc nulla cosa des- creent e negant possibilitat en so que encerca. >•< 24. Com hom, Sènyer, priva possibilitat de son remembrament e de son enteniment e de son voler affermant impossibilitat, la actualitat e la potencia e la impossibilitat menysconex e innora; car enaxí com los homens son encercadors en les coses sensuals ab vista corporal, enaxí 1 enteniment encerca ab creure e ab affermar possibilitat; car enaxí com per
I
L. DE Contemplació 33
privació de vista sensual hom es innorant color, enaxí per privació de fe en les coses possíbols es 1 enteniment innora- ble de saviea e de veritat.
25. Oh Seni^or al qual van e venen los meus pensaments e los meus remembramenls! Com hom innora possibilitat, adones esdevé la innorancia per raó de la privació que la sua anima ha de remembrar e d entendre en les coses qui son potencialment o actualment o impossibolment, e per assò com estes coses son privades de la ymaginativa, es privada la anima de certificació c de conexensa la qual certificació e conexensa es atrobada com hom ha es- guardament a les coses possíbols per potencia e per ac- tualitat e per impossibilitat. ^ 26. Los infeels, Sènyer, los quals descreen en vostra gloriosa trinitat, aquells no volen aclinar lo remembrament ni 1 enteniment ni la volcn- tat de lur anima a possibilitat, enans afermen la impos- sibilitat, e per so car priven possibilitat de lur anima e afermen la impossibilitat, per assò no poden venir a cone- xensa de la vostra sancta trinitat la qual conexeríen si lur remembrament e enteniment e voler aclinaven a afermar possibilitat, car afermant possibilitat encercaríen si es pos- síbol cosa que vostra substància divina sia en trinitat de persones o no e encercant aquesta possibilitat atrobaríen la conexensa qui privaria delís la affirmacio de impossibi- litat. >•< 27. Enaxí, Sènyer, com es cosa impossíbol que sens moviment se pusca mudar cors de un loc en altre, enaxí es cosa impossíbol que aquells qui afermen ésser cosa im- possíbol que vos ajats presa carn, pusquen entendre la vostra encarnació; mas si ells afermaven la possibilitat, adones puríen encercar si es veritat o no que vos siats en- carnat ni ajustat ab natura humana. On, com assò sia en axí, doncs lo mellor endressament que hom pot donar als homens qui innoren veritat, es, Sènyer, que hom fassa afermar a ells possibilitat per tal que ab possiblitat sicn encercadors e atrobadors de veritat.
CONT BMPLACIO- V-3 .
34
Ramon Lull
28, Gloriós Senyor Deus! A vos sia donada e conegu- da tota gJoria e tota vcrtut: car com vos, Sènyer, erets en ésser tan solament e nulla creatura ni nulla cosa no avia ésser sinó vos tan solament, adones eren totes coses pri- vades de ésser, la qual privació senten en general. On, com acabament, Sènyer, sia en vos actualment, per assò, Sènyer, per raó del vostre acabament volgués crear crea- tures e donàs lus ' ésser e com agren reebut ésser caec ac- cidentalment per raó de lur defalliment privació en elles, la qual privació es especial. *•< 29. On, enaxí, Sènyer, com lo vostre acabament e la vostra excellent bonea fo e es occasio a les creatures reebre ésser per creació, enaxí lo defalliment de les creatures lo qual an per sí metexes les tornaria a no ésser e les privaria de lur ésser: car axi com vos per vostre acabament les avets aduites de no ésser en ésser e les sostenits en ésser, enaxí elles per lur defalli- ment esdevenen* de ésser en no ésser. ^ 30. On, beneit siats vos. Senyor Deus: car enaxí com generació ni corrup- ció no es en substància que enans es en matèria, enaxí en home qui sia actualment en estament de gràcia no es en ell corrupció de peccat actualment mas potencialment, la qual corrupció estant en home potencialment, es per culpa es- devenguda en ésser potencial e per 1 ésser potencial esde- vé peccat actualment per culpa actual.
Acabat es, Sènyer, l arbre de ésser e de necessitat e de PRIVACIÓ a glòria c a laor de vos qui sosts nostre Senyor Deus!
i. E,G, lur. — 2. A, esdeuenrien.
De la .xxxiiij/' distinccio
qui tracta del arbre de sensualitats
e de entellectuitats*
Ç Cap. 230. Com es tractat del faedor sensual e del faedor entellectuaL
H Deus eternal sens fi e sens comensament! A vos, Sènyer, sia donada glòria e laor per tots temps: car vos sabets, Sènyer y que de les .iiij. S causes generals es la una faedor, del qual fae- dor cove tractar e parlar en .iiij. maneres, faedor sensual prop e faedor sensual luny e faedor entellectual prop e faedor entellectual luny, les quals .iiij maneres, Sènyer, fan a cncercar en .v. coses, en lo firmament e en los vegeta- bles e en los animals e en los metalls e en les obres fetes artificialment. >♦( 2. On, com assò, Sènyer, sia enaxí, doncs menarem lo nostre remembrament e enteniment e la nos- tra ymaginacio per les dues maneres sensuals e per les dues entellectuals encercant lo faedor en les .v. coses da- mun dites, e assò farem, Sènyer, per tal que puscam venir
1. A, .XXX. quarta.
c o
s\
w^
L. DE Contemplació 37
a certa conexensa del faedor sensualment sentit e del fae- dor cntellectualment entès. ^ 3. On, per so, Sènyer, com lo faedor sensualment sentit no es de tan noble natura com lo faedor entellectualment entès e car per la nostra frevoltat e mesquinea lo faedor sensual sia a nosaltres pus leugera cosa a sentir e a conèxer que no es lo faedor en- tellectual a ésser per nos conegut e entès, per assò, Sènyer, se cove que primerament parlem del faedor sensual que del entellectual; car lo faedor sensual es lo pus jusà esca- ló per lo qual lo nostre enteniment cove pujar a entendre lo faedor entellectual.
4. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots iots mos plaers e totes mes amors! Lo firmament, Sènyer, en quant lo veem mova- ble, veem que lo sol dona lugor e calor e veem que per les proprietats dels signes e de les planetes se regen los vegetables e los animals e los metalls. On, per assò, Sè- nyer, per esta manera sentim lo firmament faedor prop, e com sentim, Sènyer, lo firmament faedor sensual luny, adones es axí com lo sol qui per absència de la sua lugor son de nits 'los nostres ulls en tenebres sensualment, les quals tenebres son, Sènyer, fetes per lo moviment del fir- mament qui fa ésser en absència la resplandor del sol a nostra vista corporal. *4< 5. Lo faedor entellectual prop es, Sènyer, la natura e les proprietats que vos avets donades als . xij. signes e a les .vij. planetes, per la qual natura e proprietats se componen es engenren es corrompen los corses elementats, per la qual natura e proprietat es atro- bada la art de astronomia* en la qual se confien los ho- mens qui son cstelabres^innorables lo faedor entellectual luny, lo qual faedor entellectual luny sots vos qui avets creat e fet lo firmament e sa natura e ses proprietats e tot so qui es en ell ni per ell ni dcll; lo qual firmament e sig- nes c planetes tenits e sostenits e forsats e constrenyets
I. E,G, de nit. — 2. G, astrolomia. — 3. M, asíroíogi.
jS Ramon Lull
e observats enaxí com es vostre grat c vostre plaer. '♦^ 6. Com sensualment sintam, Sènyer, lo moviment del sol e de les esteles e sintam la calor e la resplandor del sol, per assò es dit lo firmament per esta manera sensual prop, e puxes com sensualment sentim tenebres c entenem les tenebres ésser per la absència del sol, per assò es dit lo firmament per esta manera sensual luny, car comunament es sentit per los senys sensuals e entellectuals; e com es dit, Sènyer, que la natura de lo firmament c los corses ce- lestials es entellectual prop, es ho per so car la natura de los corses celestials no la sentim en ells mas que la y en- tenem, mas es ver que la sentim en los corses elementats; e la raó, Sènyer, per que apellam vos entellectual luny, es per so car vos entenem primer de tots faedors. On, com assò, Sènyer, sia enaxí, doncs lo nostre enteniment co- mensa a pujar del faedor sensual prop al faedor sensual luny, e del faedor sensual luny puja al faedor entellectual prop, e del faedor entellectual prop puja al faedor ente- llectual luny.
7. Jlh Senyor perdurable en tots temps! Lo faedor prop en los vegetables es, Sènyer, la flor e la espiga qui fan fruit e gra; e lo faedor sensual luny es, Sènyer, la rayl dels arbres e la sement que hom ha messa dejús la terra, la qual rail o la qual sement fa a nostres ulls sentir les bran- ques e les flors e les espigues sobre la terra. %^ 8. Lo fae- dor entellectual prop, Sènyer, es natura qui fa engenrar los vegetables e f a a les rayls dels arbres metre branques e fu- lles e flors e fruits, e f a a les sements sots la terra metre rayls e puxes fa les ésser en creximent e fa les ésser ge- nerants branques e espigues e fulles e grans e fa esdeve- nir les figures de potencia en actu e per generació e per corrupció les fa esdevenir de actu en potencia; e lo faedor entellectual luny es, Sènyer, la vostra gloriosa essència qui avets creada natura en manera e en disposició com sia generant e corrompent los vegetables per cors natural se-
L. DE Contemplació 39
gons orde de natura. ^ 9. So per que es dit, Sènyer, que la flor o la espiga es faedor prop, es per so car veyblement ' los sentim ab vista corporal; e so per que les rayls e les sements qui son sots la terra son dites faedor sensual luny, es per so car son absents a nostres senys sensuals demen- tre que son amagades sots la terra; e so per que es dita, Sènyer, natura entellectual prop, es per so car la entenem en los vegetables qui per ella son generants o corrompents; e so per que es dit, Sènyer, que vos sots faedor entellectual luny, es per so car nous sentim mas que us entenem so- bre natura e ans que natura e part natura e faedor de natura.
10. Oh vos, Senyor "Deus, qui sots simple natura sens nuíla composició! En los animals e per ells, Sènyer, es entès faedor en .iiij. maneres, les quals son faedor sensual prop e faedor sensual luny e faedor entellectual prop e faedor entellectual luny. Lo faedor sensual prop es, Sènyer, lo mascle e la femella qui engenren sensualment fill o filla; lo faedor sensual luny es com la cosa engenrada no es na- da, axí com infant en ventre de sa mare o poll en closca d ou. >f< 1 1. Lo faedor entellectual prop es natura, la qual natura es deveyda en dues parts, natura corporal e natura esperitual: la corporal es, Sènyer, natura qui engenra e corromp forma corporal, la natura esperitual es d anima racional qui fa ésser lo cors del animal movable e usable dels .V. senys corporals, e natura d àngel qui fa a home fer bé, e natura diabolical qui fa a home fer mal; lo faedor entellectual luny es, Sènyer, la vostra gloriosa essència qui fa dels animals tot so qui pertany a la vostra gran dretura e a la vostra gran misericòrdia e al vostre honrat acaba- ment e a la vostra gran saviea. ^ 12. So per que es dit, Sènyer, que lo mascle e la femella son faedor sensual prop, es per so car sensualment veu hom lo infantó qui es nat
1. E,G, vesyblement.
40 Ramon Lull
de la femella engenrat en ella per mascle; e so per que linfantó no nat oi pullicó ' en la closca son dits faedor sen- sual luny, es per so car ells reebent generació de lur fae- dor s aparellen a ésser engenradors d altres animals qui potencialment comensen a ésser en ells; e so per que na- tura creada es dita faedor entellectual prop, es per so car natura engenra o corromp los individuus sensuals o ente- llectuals, los sensuals sensualment, los entellectuals entc- llectualment; e so per que vos, Sènyer, sots dit faedor en- tellectual luny, es per so car vos sots faedor de natura e de tots los animals engenrats o corrumputs per natura.
1 3. Vertuós Senyor sobre tota vertut, honrat Senyor sobre tot honrament! Vos sabets, Sènyer, que com hom tracta de faedor en los metalls, que adones entén hom .iiij. faedors, faedor sensual prop e faedor sensual luny e faedor entel- lectual prop e faedor entellectual luny. Lo faedor sensual prop es, Sènyer, axí com lo ferre qui talla o la sal qui sala o lo meragde qui alegra o la caramida qui fa moure la agulla; lo faedor sensual luny es axí com laur e 1 argent qui fan los homens treballar per tal que pusquen aver aur e argent e diners. "¥> 14. Lo faedor entellectual prop es, Sè- nyer, natura per la qual los metalls son engenrats o co- rrumputs segons que los elements prenen vertut e endres- sament per los signes e per les planetes a engenrar o a corrompre los metalls; e lo faedor entellectual luny es, Sènyer, la vostra essència divina qui ha donada a natu^-a vertut e proprietat com los metalls senjenrcn os corrom- pen per ella. «♦< 15. So per que es lo ferre e la caramida c lo meragde e la sal apellat faedor sensual prop, es, 5^- nyer, per so car los sentim sensualment; e so per que laur c 1 argent e lautre tresor es dit sensual luny, es per so car fan treballar home sens que hom no sab si porà pervenir a aquell tresor que encerca ni demana; e so per que natura
1. E, polico.
L. DE Contemplació 41
es dita entellectual prop. es per so car natura es la mena de la qual son engenrats los metalls; e so per que vos sots apellat faedor entellectual luny, es, Sènyer, per so car vos sots sobre tot e fos ans que negú dels altres faedors.
16. T^esplandor de totes resplandors e lugor de iotes tu- gorsf En la obra feta artificialment entenem faedor en di- verses maneres; car per obra artificial entén hom faedor sensual prop e faedor sensual luny e faedor entellectual prop e faedor entellectual luny. Lo faedor sensual prop es, Sènyer, \o maestre qui fa la nau, el faedor sensual luny es lo maestre qui ha feta la nau e hom per la figura de la nau sent lo maestre lo qual es absent a la vista corporal. «•< 17. Lo faedor entellectual prop es, Sènyer, natura la qual ha fet lo cors del maestre qui fa la nau e fa al maes- tre remembrar e entendre e voler la obra que fa, la qual natura es entesa corporal e incorporal: corporal, so es la elemental qui fa lo cors del maestre; incorporal, so es na- tura d anima racional qui fa al cors aver moviment e li fa aver conexensa de la art de la fusteria; lo faedor entellec- tual luny sots vos, Sènyer, qui avets creada natura corpo- ral e incorporal per la qual es la art de fusteria e dels al- tres maestres. ^ 1 8. So per que es dit lo maestre qui fa la nau faedor prop, es, Sènyer, per so car sensualment es vist e sentit que fa nau; e so per que hom apella lo maes- tre qui es absent a la vista corporal faedor luny, es per so car la forma de la nau que hom sent ab ' vista corpora dona significat que ha faedor sensual; e so per que natura es dita faedor prop, es, Sènyer, per so car es en lo faedor qui fa la nau e lo faedor es en ella en so que es compost de natura corporal e incorporal; e so per que es dit, Sènyer, que vos sots faedor luny, es per so car vos sots faedor e creador de natura qui ha fet lo faedor sensual prop e lo fae- dor sensual luny e la matèria subjecta a la art de fusteria.
1. E,G, per uista.
42 Ramon Lull
1 9. Gloriós Senyor qui ab la vostra sanda passió avets recreat lumà lynatge! Vos sabets, Sènyer, quels uns homens tracten del faedor sensual prop e los altres del faedor sensual luny, los altres del faedor entellectual prop, los altres del faedor entellectual luny, e assò esdevé, Sènyer, per so car les sensualitats e les entellectuitats qui son en home poden tractar per totes estes .iiij. maneres en lo faedor. "¥> 20. Aquells, Sènyer, qui tracten del faedor sen- sual prop son los homens qui amen los plaers els delits dels senys sensuals, los quals delits e plaers volen aver presentment sens altre alongament, e aquells qui no creen' nis confien en re sinó en so que vcen e oen e senten sen- süalment, aquells seguexen la carrera del faedor sensual prop. % i\. On, com hom, Sènyer, de tot en tot seguex lo faedor sensual prop e no saclina a seguir e a obeyr en son temps e en son loc lo faedor sensual luny e lo faedor en- tellectual prop e lo faedor entellectual luny, adones esde- venen los homens per esta manera desordonada peccadors e culpables, lo qual desordonament es, Sènyer, per so car home es més ubligat a servir e seguir los altres faedors que lo sensual prop per so car an major dignitat.
22. Sanctificat cors gloriós unit ab sancta deitat! Aquells, Sènyer, qui son anants per la via e per la carrera del fae- dor sensual luny son los homens vanagloriosos los quals entenen en aver fama e preu per diverses encontrades e per longues terres e volen ésser loats e amats e honrats per les gents. "¥> 23. On, beneit siats vos, Sènyer Deus: car los homens qui majorment amen e volen la carrera del faedor sensual luny, son reys e princeps e comtes e auts barons e cavallers e homens rics; car nulls homens no tre- ballen tant com pusquen ésser loats e honrats per les gents com fan los grans senyors e los homens apoderats. On, aquests homens aitals, Sènyer, van pus fortment per
1. E, qui nos creen: G, qui nous creen: M, qui non creduní.
L. DE Contemplació 43
la carrera del faedor sensual prop e del faedor sensual luny que no fan nulls autres homens. On, com assò sia enaxí, doncs ells an major aparellament com sien pus peccadors e pus culpables homens que nulls altres homens, e assò metex per lo contrari seny. ^ 24. Aquells qui trac- ten més e pus ferventment de faedor sensual prop e del faedor sensual luny que no fan del faedor entellectual prop e del faedor entellectual luny, aquells, Sènyer, son los ho- mens qui pus fortment e pus sovén son mintents e falsa- dors e enganables e injuriosos e culpables, e tot assò es- devé, Sènyer, per so car en est mon es hom pus fortment curós e tractable de les coses sensuals que de les ente- llectuals.
25. Oh vos, Sènyer Deus, qui arnats los vostres amadors e servidors! Alcuns homens, Sènyer, son passats sa enrere qui an més tractat e pus diligentment del faedor sensual prop e del faedor sensual luny e del faedor entellectual prop que no an del faedor entellectual luny, e los homens aquests, Sènyer, son estats los philosofs, los qual menaven lur remembrament e lur enteniment e lur voler dintre tres' termenacions de les quals es lo primer terme lo sensual prop c lo segon lo sensual luny el ters lo entellectual prop. *4í 26. On, per so, Sènyer, com lo remembrament nil enteniment nil voler dels philosofs e dels naturals no passava tan acabadament al faedor entellectual luny com faya en los altres faedors e movedors, per assò erraven en lur remembrar e en lur entendre e en lur voler per lo qual errament innoraren, Sènyer, vos e menysconegren dia de creació e de resurrecció e les altres coses qui perta- nyen a la nostra fe e a la nostra creensa. <♦< 27. On, beneit siats vos, Sènyer Deus: car per so con los philosofs e los naturals erraren en lo faedor entellectual luny al qual no conegren la sua noblea, per assò, Sènyer, foren enganats e
1. G, .íiíj.: M, quattuor. — 1. G, el quart lo entellectual luny.
^4 Ramon Lull
errats en la conexensa que cuidaren aver acabadament en lo faedor sensual prop e en lo faedor sensual luny e en lo faedor entellectual prop; car null home qui aja innorancia de la noble natura del faedor entellectual luny no pot aver acabada conexensa en null altre faedor.
28. M Senyor ver Deus qui sots tota la mia salut e tota la mia consolació! Los homens qui son pus remembrables e -pus entenents e pus volenterosos de la celestial glòria que de la vana glòria mundana, aquells, Sènyer, tracten més del faedor entellectual luny que no fan dels altres faedors, lo qual tractament fan, Sènyer, diversament en tres maneres; car los uns homens tracten del faedor entellectual luny per fe e per creensa, los altres per raons e per arguments e per probacions e per significats, los altres, Sènyer, ne tracten per fe e per raons ensemps. ♦( 29. Aquells qui trac- ten del faedor entellectual luny per fe e per creensa son, Sènyer, aquells qui an fe e creensa en vos sens que no an gran conexensa ni saviea en los altres faedors; e aquells qui tracten per raons e per probacions necessàries en lo faedor entellectual luny son, Sènyer, los homens enraonats qui an abundància de raons e de subtilitat e de probacions en lo faedor sensual prop e en lo faedor sensual luny e en lo faedor entellectual prop; car per la conexensa que an en los faedors damundits puja lur anima conèxer per certes raons e probacions lo faedor entellectual luny; e los homens qui ensemps tracten de fe e de raó en lo faedor entellectual luny, aquells son, Sènyer, los homens qui per fe affermen e per raons demostren lo faedor entellectual luny ésser en ésser e ésser acabat e cumplit en totes vertuts e en tots acabaments. ^ 30. On, beneit siats vos, Sènyer Deus: car aquells homens qui tracten més del faedor entellectual luny que dels altres faedors, aquells son pus vertaders e pus dreturers e pus misericordiosos e pus humils e pus libe- rals e pus leyals e pus amables que neguns dels altres homens. On, com assò sia enaxí, doncs qui vol més fruir.
L. DE CoNTEMPLArjO 45
Sènyer, del faedor entellectual luny que tractar de negú dels altres faedors, venga contemplar en est Libre de CoNTEMPLAno lo qual es compost de sciencia theological e de sciencia natural, la qual composició e contemplació es feta a glòria e a laor de nostre Senyor Deus.
Ç Cap. 231. Com es tractat de matèria sensual e de matèria entellectual.
v^Jí^^^^H T>eus eternal p;loriós singular! A vos, Sènyer, sia J^rT^lJ donada laor e feita sia reverencia e honor: car »S5SS^^ ía causa material entenem en .iiij. maneres deve- sida, les quals jüj. diversitats son, Sènyer, matèria sensual prop, matèria sensual luny, matèria entellectual prop, ma- tèria entellectual luny. »•< 2. On, com la causa material sia devesida en les .iiij. maneres damun dites, per assò, Sè- nyer, cove tractar de matèria en .v. coses les quals son la matèria del firmament, la matèria dels vegetables, la matèria dels animals, la matèria dels metalls, la matèria de les obres qui son fetes artificialment. 4< 3- On, com lo sobject de estes .v. coses sia, Sènyer, matèria, cove per assò encercar matèria en estes .v. coses damun dites, e car la matèria sensual es pus leujera cosa a ésser cone- guda que la matèria entellectual, per assò cove que pri- merament comensem a la matèria sensual, lo qual encerca- ment, Sènyer, de matèria sensual comensam a la matèria del firmament.
4. Ah Sènyer ver "Deus qui lo vostre servidor fets con- templar en la vostra gloriosa honea! Com les .vij. planetes sicn, Sènyer, enteses corses celestials e sien coses avent matèria e sicn sentides per vista corporal, per assò, Sè- nyer, apellam la matèria de les .vij. planetes matèria sen-
46 Ramon Lull
sual prop, e com los .xij. signes e les altres esteles qui son ficades e fermades en lo cercle del firmament sien, 5è- nyer, avent matèria, per assò apellam la matèria d aque- lles matèria sensual luny. ^ 5. Com entenem, Sènyer, ma- tèria entellectual prop en lo firmament, adones entenem la matèria de les esteles la qual es en major quantitat entesa que no es sentida la forma de les esteles; e com es entesa, Sènyer, matèria entellectual luny en lo firmament, adones es entesa matèria en lo firmament la qual matèria no es sentida per los senys corporals ni es sabuda per los senys entellectuals qual cosa sia en sí metexa si no tan solament que entenem que aquella matèria no es matèria espiritual per so com priva en ella memòria c enteniment e volen- tat, e car lo firmament es sentit que es movable, per assò, Sènyer, es sabut que la matèria del firmament es corporal c es termenada e fcnida. 4( 6. So per que apellam, Sènyer, la matèria de les .vij. planetes sensual prop e la matèria de les esteles qui son en lo firmament sensual luny, es, Sè- nyer, per so car les planetes son a nosaltres pus prop que no son les esteles quis tenen ab lo firmament; e so per que es dita la quantitat de la matèria la qual nos sentim en les esteles entellectual prop e la matèria del firmament es dita matèria entellectual luny, es, Sènyer, per so car pus prop es a la conexensa nostra la quantitat de les esteles quen veem partida, que no es la matèria del firmament la qual no sentim en part ni en tot ni entenem ella que es en sí metexa si no tan solament que entenem que es cosa movable e corporal e no espiritual cosa.
7, Humil Senyor plen de mercè e de pietat! Com es tractat, Sènyer, de matèria en los vegetables, adones es dita matèria sensual prop e sensual luny e entellectual prop e entellectual lluny. Com es dita sensual prop, adones es dita la matèria dels arbres e de les fulles e de les flors e dels fruits e de les sements, la qual matè- ria es sentida per los senys corporals; e com es dita ma-
L. DE Contemplació 47
tcria sensual luny, adones es dit de la matèria qui es en los vegetables, la qual es absent als senys corporals per sensualitat, si no tan solament que hom sent la matèria per ponderositat la qual matèria es dintre la superficients amagada a les nostres sensualitats dintre ample e lonc e pregont. ^ 8. Com es dita en los vegetables, Sènyer, ma- tèria entellectual prop, adones es entesa matèria poten- cialment en los vegetables, enaxí com en la flor on es po- tencialment matèria de fruit e en lo gra matèria d espiga; e com es dita en los vegetables matèria entellectual luny, adones es entesa matèria en general, so es a saber, la matèria dels .iiij. elements dels quals son composts e en- jenrats tots los vegetables. '♦^ 9. So per que es dita la matèria sensual prop en la poma sentida e es dita la ma- tèria sensual luny en la longuea e amplea e pregonea de la poma sensera, es per so, Sènyer, car pus es sentida la sensualitat de la poma en la superficients per veer e per menjar e per olre e per tocar, que no es la matèria de la poma dintre sa superficients; e la raó per que es apellada la matèria potencial entellectual prop e la matèria general entellectual luny, es per so car la matèria potencial es pus leugera cosa a eonèxer que no es la general matèria dels .iiij. elements com hom la entén en general senes forma sensual.
10. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots cumpUment e acaba- ment de mon remembrament e de mon enteniment e de mon vo- ler! Vos sabets, Sènyer, que matèria se diu en los animals en dues maneres, so es a saber, que los animals an matèria elemental e matèria espiritual. La matèria elemental pot ésser, Sènyer, sensualment sentida e entellectualment ente- sa, e pot ésser sentida per prop sentiment e per luny, e pot ésser entesa per prop enteniment e per luny; mas la matèria espiritual, Sènyer, aquella no pot ésser sentida per prop sentiment ni per luny, mas pot ésser entesa per prop enteniment o per luny, >♦< 1 1. Com es dita matèria corporal
48 Ramon Lull
en los animals, adones es matèria dita sensual prop, com lo cors del animal es sentit per los senys corporals; e com la matèria corporal dintre la superficients no es sentida, adones es dita la matèria dintre la superficients sensual lu- ny; e com la matèria entellectual prop es entesa, adones es la matèria de la memòria e del enteniment e de la vo- lentat la qual matèria no es sentida, mas que es entesa; e com es dita matèria en lo entellectual luny, adones es en- tesa la matèria entellectual en la anima la qual matèria no' sabem que ses en sí metexa. »♦< j 2. La raó, Sènyer, per que lo cors del animal 'sentit fora superficients es dit sensual prop e la matèria dintre la superficients amagada a la vista corporal es dita sensual luny, es per so car pus prop es lo cors del animal a ésser sentit en sa superficients que no dintre sa superficients; e la raó per que es dita la matèria de la memòria c del enteniment e de la volentat entellec- tual prop e la matèria de la forma en la anima es dita matè- ria entellectual luny, es per so, Sènyer, car pus leugerament es entesa anima ésser matèria a memòria e a enteniment e a voler que no es la matèria qui es en la anima sobjeeta a la forma de la matèria; car matèria e forma entellectual ente- nem que son matèria a la memòria e al enteniment e a la volentat, mas la matèria qui es sobjeeta a la forma, aquella matèria, Sènyer, no es null hom en est mon qui pusea sa- ber ni entendre que sia en sí metexa, mas tan solament que sabem que es matèria entellectual e no es matèria sen- sual.
1 3. Amorós Senyor qui sots creximent e mulUplicameni de mes amors e de mos sospirs e de mos plors! Com matèria es dita en los metalls, adones es dita en .iiij. maneres les quals son sensual prop e sensual luny e entellectual prop e entellectual luny. Com matèria es dita en lo sensual prop, adones es dit de la matèria del aur o del fcrre que
1. E,G, nons sabem. — a. A, lo cors de la anima es sentit.
L. DE Contemplació 49
hom sent per vista corporal; com es dit, Sènyer, de ma- tèria sensual luny, adones es dit de la matèria del aur o del ferre la qual es dintre la superficients de la forma de longuea e damplea e de pregonea, la qual matèria no es sentida sinó per fexuguea. ^ 14. Com es dit de ma- tèria entellectual ' prop, adones es predicat de la matèria de sal qui està potencialment en 1 aigua, e com es dit, Sè- nyer, de la matèria entellectual luny, adones es predicat de la matèria dels elements dels quals son composts tots los metalls. ^ 15. La raó ni la occasió per que es dita sen- sual prop la matèria com es sentida en la superficients, e la raó per que la matèria qui es sentida dintre la superfi- cients es dita sensual luny, es per so car pus prop es als senys sensuals la matèria sentida en la superficients que no es la matèria dintre la superficients, e la raó e la occa- sió per que es dita entellectual prop la potencial matèria de la sal en 1 aigua e la matèria dels elements es dita en- tellectual luny, es per so car al nostre enteniment es pus prop a entendre la matèria potencial en 1 aigua que no es la matèria general de la qual son composts los elements.
1 6. Creador Senyor del cel e de la terra e de tot quant es! Com es tractat de matèria en les obres quis fan artifi- cialment, adones, Sènyer, ne tracta hom en .iiij. maneres, les quals son sensual prop, sensual luny, entellectual prop, entellectual luny. Lo sensual prop es, Sènyer, la fusta c la pegunta e la estopa e los claus qui son matèria a la nau com hom la fa de totes estes coses; la matèria qui es dita sensual luny es, Sènyer, la matèria de la nau com es feta. % 17. Com es dita matèria entellectual prop, adones, Sè- nyer, es apellada la matèria dels elements la qual compon totes les coses corporals sensuals elementals, la qual ma- tèria, Sènyer, es en los fusts*e en los claus e en les altres coses d on es feta la nau; com es dita la matèria entellec-
1, A, entellectiua. — 2. E,G, lo fust. Contemplació- V-4.
ro Ramon Lull
tuaJ luny, adones es predicat, Sènyer, de la matèria en ge- neral, la qual entén hom universal, composts e engenrats delia tots los corses sentits. ^ 18. Gloriós Deus! La raó per la qual hom apella los fusts e la estopa el cànyem el fcrre e la pegunta matèria sensual prop, es per so com ans es matèria a la nau que no es com la nau es feta d es- tes coses; c com es dita la matèria elemental entellectual prop, es' per so car los elements son dintre la matèria ge- neral de la qual son formades totes coses sensuals sia que sien dels corses celestials o dels terrenals.
1 9. jN ornen af Senyor per tots los pobles, temut Senyor per totes les gents! Com matèria corporal sia cosa sentida per forma sensual e com matèria entellectual no pusca ésser sentida per nulla forma sensual, per assò, Sènyer, los phi- losofs tractaren pus ferventment e pus Icugerament de matèria corporal que de matèria incorporal, e per assò en- cercaren, Sènyer, tan fortment la natura de matèria corpo- ral que ublidaren lencercament de matèria incorporal. M 20. Lencercament que los filòsofs an fet, Sènyer, de ma- tèria incorporal es en diverses maneres, de les quals es comensament e finitat e infinitat e termenacio. On, com sia sentit, Sènyer, e entès que tota matèria corporal sia dintre lo subiràn cercle, del firmament, es significat que to- ta matèria corporal es fenida e termenada en longuea e en amplea e en pregont pus que lo firmament qui la conte dintre sí es fenit e termenat; e enaxí com la matèria ele- mental es fenida e termenada dintre lo firmament, enaxí es, Sènyer, significada que sia fenida e termenada en temps e en vertut e en poder. 4< 2 1 . En so, Sènyer, que los filò- sofs agren conexensa que la matèria avia en sí formes po- tencialment e actualment per generació e per corrupció, per assò, Sènyer, foren enganats alcuns delís qui atribuiren a matèria potencialment generació e corrupció eternal e
I. E,G, eso.
L. DE Contemplació
infinidamcnt, lo qual cngàn presercn, Sènyer, per so com no foren pus diligents en lencercament entellectual que en lo sensual; car si del sensual sabessen pujar e entrar al entellectual encercament, agren conexensa del creador e de la quantitat e la termenacio e la fi de matèria elemen- tal qui es entellectualment significada a la humanal cone- xensa endressada per ordonat encercament sensual e en- tellectual, la qual humanal conexensa la entén fenida e termenada en sa potencia e en sa actualitat.
22. Oh vos, Sènyer Deus, qui sols esperansa e consolació nostra! Com sia cosa, Sènyer, que la elemental matèria sia en perlonc e en ample e en pregont fenida e termenada dintre lo firmament, doncs es significat e demostrat que es fenida e termenada en loc: on, com la matèria, Sènyer, sia termenada e fenida en loc, doncs es significat e demostrat que sa obra sia finida e termenada en temps, car nulla cosa qui sia fenida en loc no es, Sènyer, digna en sí metexa que sa obra sia en temps infinida; car axí com defall de infini- tat en longuea e en amplea e en pregont, en axí defall en obrar infinidament sens comensament e sens fi. On, com assò sia, Sènyer, en axí, doncs es significat que les formes qui potencialmeut son en la matèria son fenides e terme- nades en la potencia per so com la actualitat de les for- mes qui son potencialment cove aver comensament e fi. ^ 23. Gloriós Senyor! Significat e demostrat es al enteni- ment humà que matèria sensual no es major que sa forma sensual actual; car tota la longuea e la amplea e la prego- nea de matèria sensual cap dintre les formes sentides, car sens forma sensual no poría ésser en ésser matèria sen- sual. Mas, es ver, Sènyer, que la matèria ha més formes potencialment que actualment, car la matèria del anap' d argent no ha actualment mas una forma d anap e han po- tencialment moltes en so que d aquella matèria pot hom
I. M, matèria scyphi.
5^
Ramon Lull
fer moltes diverses formes. »•< 24. Com matèria, Sènyer, sia major en formes potencialment que en formes actualment, per assò es significat e demostrat que en la matèria ha de- falliment en so que no basta a aver tantes formes actual- ment com ha potencialment, car no pot aver nulla forma actualment tro ha privada de sí altra forma. On, enaxí, Sènyer, com la matèria ha defalliment en la forma actual, enaxí es significat que aja defalliment en la potencial for- ma, lo qual defalliment que ha, Sènyer, matèria en la for- ma potencialment, es temps qui cau en lo poder que ha la matèria dengenrar e de corrompre forma sensual, lo qual temps es termenat dintre comensament e fi, lo qual temps es defalliment a esguardament de la vostra durable- tat qui es sens comensament e fi.
25. Jlhy Sènyer Deus, qui per abundància d amor morli- ficàs mes sensualitats e vivificàs mes entelleduitats! A vos, Sè~ nyer, sia glòria e honor per tots temps: car no es negún' individuu danimal racional en forma* qui aja observada sa matèria après lo destruiment e la corrupció de sa figura; car los vegetables e los animals inracionals com son co- rrumputs en figura e lur forma priva de la matèria, ja més aquella forma individuenca no tornarà en la matèria que aver sulía, axí com lo datiler e lo cavall d en Pere après lur mort no cobrarà null temps la matèria la forma 3 que d abans avia. 4< 26. On, beneit siat vos, Sènyer Deus: car no es enaxí danimal racional, car totes les formes individuen- ques dels animals racionals tornaran a la matèria de la qual priven per mort, lo qual retornament, Sènyer, serà per resurrecció, enaxí que la matèria d en Pere cobrarà la forma que avia com en Pere murí c la forma cobrarà aque- lla matèria metexa. On, com assò sia enaxí, doncs beneit siats vos, Sènyer Deus, qui tam bé guardats e observats a la forma humana la sua matèria e a la matèria humana la
1. E,G, nul. — 2. A, en fora. — 3. A, ni la forma.
L. DE Contemplació 53
sua forma. On, tot assò fets vos, Sènyer, per so car la forma c la matèria qui fan bones obres o males son en obligació de reebre sentencia vostra. ^ 27. Honrat Senyor! Enaxí com matèria e forma humana reeberen ésser per creació e no per cors natural, enaxí es observada la matèria e la forma après la mort del home lo qual observament se fa, Sènyer, per obra de miracle e de la vostra vertut qui ha aitàn gran poder de observar forma e matèria com ac de crear, e ha molt major poder de retornar la forma e la ma- tèria que no ha natura de tenir ensemps forma e matèria en esta present vida sentida sensualment. Mas com lo ob- servament que vos fets, Sènyer, de matèria e de forma après la nostra mort sia observament entellectual, per assò lo dcscreen aquells qui son mès obedients als significats sensuals que a los entellectuals, e per assò, Sènyer, esdeve- nen descreents del dia de resurrecció.
28. Misericordiós Senyor qui ah la vostra misericòrdia gran alegrats e confiats mi! La matèria entellectual e la for- ma entellectual an tan simple natura, que si bè s ajusten en- semps a ésser un àngel o una anima, per tot assò, Sènyer, no cau composició en lendividuu en lo qual se unexen, enans es aquella substància simple en natura a esguarda- ment del individuu unit per matèria e per forma sensual. « 29. On, com assò sia enaxí, Sènyer, doncs lo individuu ajustat de matèria e de forma entellectual, lo qual es substància creada entellectual, aquell no reeb alteració en sa matèria ni en sa forma. Mas, es ver, Sènyer, que la anima racional reeb alteració en son remembrar e en son entendre e en son voler, remembrant e entenent e volent en un temps unes coses e en altre altres: on, jassía que la anima aja diverses remembraments e enteniments e vo- lers, per tot assò no saltereja la matèria ni la forma d on es unida la anima; car enaxí com la longuea ni la amplea ni la pregonea de substància corporal no s corromp si tot lo cors se altereja en diverses colors, enaxí, Sènyer, la ani-
54
Ramon Lull
ma no camía son remembrament ni son enteniment ni son voler si bé ella diverses coses remembra e entén e vol; car la diversitat qui es en lo remembrament e enteniment e voler, no es, Sènyer, de part la anima, enans es de part la diversitat qui es en la cosa ' que la anima remembra e entén e vol. M 30. Enaxí, Sènyer, com la corrupció o la genera- ció de la forma sentida es en la matèria elementada, e assò, Sènyer, segons que es la contrarietat o la concordansa en- fre la matèria e la forma, enaxí, Sènyer, per contrari, es tota privació de corrupció e de generació privada enfre la matèria e la forma entellectual en les quals ha tanta de concordansa que no y pot ésser nulla corrupció, ni la ma- tèria ni la forma no poden crèxer en quantitat, car la ma- tèria es acabament en sí e en forma e la forma es acaba- ment en sí e en la matèria. Mas, es ver que per so que lur vertut pot venir de potencia en actu, per assò pot la anima multiplicar en saviea e en sanctitat e en les altres vertuts o pot actualment privar delies e pot ésser en vicis remem- brant e entenent e volent. On, com assò sia enaxí, doncs glòria e laor sia a vos. Senyor Deus.
Ç Cap. 232. Com es tractat de forma sensual e de forma entellectual,
H Deus qui sots Subirana honea e vertut e glòria, aca- bat en tots acabaments! Vos sabets, Sènyer, que ï^t^S^Si forma es dita en .iiij. maneres, so es a saber, forma sensual prop, forma sensual luny, forma entellectual prop, forma entellectual luny. % 1. On, com forma fassa a
tractar per estes .iiij. maneres, per assò tractarem de for-
1 . E,G, en les coses.
L. DE Contemplació 55
ma per .iiij. maneres, lo qual tractament feerem a laor e a glòria de vos en .v. coses, les qual son, Sènyer, lo firma- ment, los vegetables, los animals, los metalls, les obres qui son fetes artificialment; car per aital encercament, Sènyer^ pot hom venir a certa conexensa de la forma sensual e de la forma entellectual. *•< 3. On, com forma prop e forma luny e forma sensual e forma entellectual sia, Sènyer, en les .V. coses damun dites, per assò remembrant c entenent e volent les formes sensuals e entellectuals e les formes prop e les formes luny en lo fermament e en los vegeta- bles e en los animals e en los metalls e en les coses artifi- cials, es entesa forma en tota la manera segons la qual pot ésser entesa en est mon sensualment o entellectualment.
4. Acabat Senyor, acabament de mos acabaments e cum- píiment de mes amors! Com es dita forma sensual prop en lo firmament, adones es predicat de la forma de les planetes c de les esteles ficxes en lo firmament la qual forma se forma en laer a la nostra vista corporal, la qual es sentida en laer per so com nos pot tant estendre nostra vista que senta la forma de les esteles en la superficients de lur ma- tèria; car si ho faya seria la nostra vista sintent la resplan- dor del sol denits, la qual resplandor nit e dia es enfre lo mijà qui es enfre nos e les esteles, lo qual mijà es terme- nat al terme on termena nostra vista corporal e lo terme de la superficients de la matèria qui es sobjecta a la forma de les esteles. Ítem, com es dita la forma sensual luny en lo firmament, adones es predicat, Sènyer, de la forma de les esteles ficxes en lo firmament les quals se formen en laer pus luny a nostra vista corporal que les planetes la qual es de egual quantitat de la matèria a ella sobjecta. <•< 5. Com es dit, Sènyer, de forma entellectual prop en lo firmament, adones es predicat de la granea de la forma de les esteles, la qual forma es major entesa en lo nostre en- teniment que no es sentida en la nostra vista corporal; com es dit, Sènyer, de la forma entellectual luny, adones
^6 Ramon Lull
es predicat de la forma del cercle del firmament, la qual no es sentida en la sua superficients per la nostra vista corporal; car tant es luny e tant es cosa movable, que no es vista sensual qui la pusca sentir. On, per so con la for- ma no es, Sènyer, sentida e per so car 1 enteniment entén que lo firmament es cors movable termenat, per assò es dita la forma del firmament forma entellectual luny; car no es nulla forma sensual tan luny ab vista sensual com es lo subirà cercle del firmament. ^ 6. La raó ni la occasió per que es dita forma sensual prop la forma de les esteles quis formen en laer a nostres ulls sensuals, es per so, Sènyer, car pus prop es aquella forma de les .vij. planetes formada en laer a nostros (stc) ulls que no es la forma de les esteles qui son ficxes en lo firmament formades a nostra vista cor- poral en laer; ni la occasio per que es dita forma entellec- tual prop la forma qui es entesa per tota la matèria de les esteles, es per so car pus leugerament es entesa que no es la forma del cercle del firmament conjuncta sens null mijà ab la matèria a ella sobjecta; car la forma de les esteles aitant com es pus prop a la sensualitat que no es al ente- niment, aitant la forma del firmament es pus luny al ente- niment que no es la forma de les esteles.
7. Vertader Senyor sobre tota veritat, poderós sobre tots poders! Com es tractat, Sènyer, de forma en los vegetables, adones ne pot ésser tractat en .iiij. maneres, so es a saber, sensualment o entellectualment o forma prop o forma luny. Com es tractat, Sènyer, de forma sensual prop, adones es predicat de la forma dels arbres e de les erbes e de lurs flors e fruits ' e fulles e branques e rams e brots, les quals coses son presentment vistes per vista sensual; com es tractat, Sènyer, de forma sensual luny, adones es tractat de les formes que los vegetables an en lo comensament que nexen e fan fulles e flors e rams e fruits, la qual forma
I. A, e de ]es flors e dels fruits.
L. DE Contemplació 57
dels vegetables no es demostrada a la vista corporal en I acabament ni en la quantitat a la qual pervé en lo temps que es pervenguda a perfecta forma. 4< 8. Com es tractat, Sènyer, de forma entellectual prop, adones es predicat de la forma que los grans an dintre lo clovell los quals son absents a la vista sensual, axí com lo gra de la magrana' o del présec qui an forma entellectualment entesa dintre la closca; e com es tractat, Sènyer, de forma entellectual luny, adones es predicat de la forma potencial la qual està en enteniment, axí com forma darbre o despiga O'de flor o de fruit o de fulla qui potencialment està en lo gra del forment o del preseguer o pruner. ^ 9. La raó ni la occa- sio per que es dit, Sènyer, que la forma dels arbres e dels fruits venguts a acabament es forma sensual prop, es, Sè- nyer, per so car aquella forma es vista presentment e es pus fortment sentida que no es la forma dels vegetables e dels fruits e les flors e les fulles qui no son pervengudes a perfecta edat dementre que los fruits son verts e les fulles c les flors e rams e branques son poques e no son perven- gudes a acabades formes; e la raó, Sènyer, perquè lo gra dintre lo clovell es dit entellectual prop, es per so car es pus prop al enteniment que no es la forma qui potencial- ment està en la sement, la qual forma hom no sab si ven- drà de potencia en actu.
1 o. Gloriós Senyor sobre Mes glòries, honrat Senyor so- bre tols honraments! De forma pot ésser tractat en los ani- mals, Sènyer, en .iiij. maneres, les quals son forma sensual e forma entellectual e forma prop e forma luny. Com es dit, Sènyer, de forma sensual prop, adones es predicat de la forma de animal sentida a vista corporal, axí com forma dome que hom veu presentment com lome es vist; e com es tractat, Sènyer, de forma sensual luny, adones es predi- cat de los animals qui no son pervenguts a perfeta edat,
1. E,G, melgrana.
^8 Ramon Lull
axí com linfantó poc qui no ha perfeta forma. »•< 1 1. Com es tractat, Sènyer, de forma entellectual prop, adones es predicat del infantó qui es en lo ventre de sa mare o de^ aucell qui es en la closca, lo qual es absent a la vista cor- poral e no es entès ni sentit si es mascle o fembra; e com es tractat, Sènyer, del entellectual luny, adones es predicat de la forma del infantó o de la bèstia o del aucell qui po- tencialment està en lo mascle e en la femella a ésser en- g^nrada. <^ 12. La raó ni la occasio perquè la forma del home la qual es vista presentment, es apellada forma sen- sual prop, es, Sènyer, per so car es presentment vista e es vista en perfecta etat, per la qual perfecta edat es pus prop que la forma qui no ha encara acabada edat; e la raó per que es dita forma entellectual prop la forma del infan- tó en lo ventre de sa mare, es, Sènyer, per so car es pus prop al enteniment humà que no es la forma del animal, la qual està potencialment en mascle e en femella enans que sia engenrada.
1 3. Creador Senyor amador de tots hens! Com es trac- tat, Sènyer, de forma en los metalls, adones ne pot ésser tractat en .iiij. maneres, so es a saber, en forma sensual prop e en forma sensual luny e en forma entellectual prop e en forma entellectual luny. Com es tractat, Sènyer, de forma sensual prop, adones es predicat de la forma del aur c del argent e dels altres metalls; com es tractat, Sènyer, de forma sensual luny, adones es predicat de la figura del home qui es feta en laur e en 1 argent o en alcuna pera. »•< 14. Comes tractat de forma entellectual prop, adones es predicat de la forma del aur o del argent qui es absent a la vista sensual c a tots ' los altres senys corporals, axí com morabatins en caxa tancada; e com es tractat, Sènyer, de forma entellectual luny, adones es tractat de la for- ma dels metalls qui potencialment està en los elements,
1. A, adones.
L. DE CONTEMPLACSO 59
axí com forma de sal qui potencialment està en aigua c forma daur qui potencialment està en la terra arenosa. <^ 15. La raó, Sènyer, perquè es dita forma sensual prop la forma del aur qui es sentida e la forma del home entallada en laur es dita forma sensual luny, es per so car pus prop es la forma del aur a matèria daur que no es la forma del home per so car a forma dome no es cosa natural que matèria daur li sia sobject; e la raó, Sènyer, per la qual es dit que los morabatins absents als sens (sic) sensuals son forma entellectual prop, es, Sènyer, per so car pus prop es aquella forma al enteniment humà que no es la forma qui potencialment està en los elements.
1 6. "Eternal Senyor pare de tots temps! De forma pot hom, Sènyer, tractar en .iiij. maneres en les obres qui son fetes artificialment, les quals .iiij. maneres son, Sènyer, forma sensual prop, forma sensual luny, forma entellectual prop, forma entellectual luny. Com es tractat, Sènyer, de forma sensual prop, adones es predicat de la forma de la cambra la qual sensualment es sentida; com es tractat de forma sensual luny, adones es predicat de la forma de la pera e la fusta e la terra on la cambra es composta. <•< 17. Com es tractat de forma entellectual prop, adones es predicat de la cambra qui està en la saviea e en la yma- ginativa del maestre enans que fassa la cambra; e com es tractat, Sènyer, de la forma entellectual luny, adones es pre- dicat en general de totes les formes qui anc foren ni son ni seran, les quals son en la vostra gloriosa saviea sabudes e vistes eternalment sens comensament e sens fi. »«< 18. La raó per que es dita forma sensual prop la forma de la cam- bra, es, Sènyer, per so car pus prop es la cambra a la vista corporal com es vista en sa forma, que no es com son vis- tes les parts de la cambra de les quals es composta e bas- tida; e la raó per que es dita la forma de la cambra yma- ginada forma entellectual prop, es per so car forma de cambra ymaginada priva de la ymaginativa les altres for-
6o Ramon Lull
mes en so que ensemps no poden ésser ymaginades de- mentre que la anima del maestre ymagina forma de cambra. On, per so com la forma de la cambra es actualment en la ymaginativa e les altres formes hi son potencialment, per assò, Sènyer, es dita aquella forma entellectual prop; e'ia raó perquè es dita en general forma entellectual luny les formes qui son vistes e sabudes en la vostra saviea e en la vostra sciencia, *es per so car cnans foren en vostre saviea sabudes que en nulla altra saviea c neguna forma no es pus prop a ésser vista ni pus luny en la vostra saviea que altra, sia que sia en les creatures forma actual o potencial. 1 9. Senyor gran sobre totes granèes, noble Senyor sobre totes noblèes! En animal racional ha, Sènyer, forma espiri- tual entellectual la qual es dita forma entellectual prop e forma entellectual luny. La forma entellectual prop es, Sènyer, la memòria el enteniment e la volentat qui son forma d anima racional: car axí com substància corporal es formada 3 de longuea e damplea e de pregonea, en axí ani- ma racional es afigurada de memòria e d enteniment e de volentat. ^ 20. Ítem, com es tractat, Sènyer, de la forma entellectual luny, adones es predicat de la forma de la anima, la qual forma nos partex de la sua matèria en- tellectual, la qual forma no sabem que es-* per so car en est mon no es ^significada per nulles sensualitats ni per nu- Iles entellectuitats. « 21. La raó ni la occasio, Sènyer, per la qual es dit que la memòria el enteniment e la volentat son en la anima forma entellectual prop e la forma que la anima ha en sí metexa sens lo remembrament el enteni- ment e la volentat qui es en ella actualment es dita ente- llectual luny, es, Sènyer, per so car pus prop es a la cone- xensa humana memòria e enteniment e volentat que no es la forma que la anima ha en sa entellectual matèria; car la
1. E,G, mas la rao. — 2. E,G, les formes qui son uistes e sabudes en la uostra sauiea es Sènyer per so car enans foren en vostra saviea sa- budes.— 3. E,G, es forma. — 4. E,G, que ses. — 5. E,G, nons.
L. DE Contemplació 6í
forma de remembrament c d enteniment e de volentat es possíbol cosa a ésser coneguda e sabuda, mas la forma de la anima la qual demostra sa matèria, aquella forma, 5è- nyer, no es null home en est mon qui la pusca entendre ni saber.
22. Jlh Senyor amador, donador, perdonador! Vos sabcts, Sènyer, que mellor es forma actual en matèria elemental que no es la forma qui potencialment està en matèria ele- mental; ' car per so, Sènyer, com la forma actual es en ésser e la forma potencial es privada de ésser actual, per assò es mellor la forma qui es actualment que no es la forma qui es potencialment, e assò esdevé, Sènyer, per so car ésser es molt mellor cosa que no ésser. 4< 23. Com sia, Sènyer, cosa manifesta que forma actual sia en mellor grau e en mellor disposició que no es forma potencial, per assò es significat e demostrat al enteniment humà que de- falliment ha en forma potencial: car en tota cosa ha defa- lliment de vertut pus que altra cosa ha major abundància de vertut que ella. On, com assò sia enaxí, doncs significat e demostrat es que la forma potencial no es digna de ésser eternal en sa matèria, car lo defalliment que ha en sí me- texa en so que no val tant com forma actual, aquell defa- lliment la significa e la demostra, Sènyer, que es forma avent comensament e fi e termenacio. ^ 24. Gloriós Sènyer! En so que la matèria elementada corromp la forma actual per la qual es demostrada, per assò es significat que ha defalli- ment en la forma actual, car si acabament fos en ella ja la matèria no la corrompria ni la privaria de son ésser per altra forma, e com en la forma actual aja, Sènyer, defalli- ment, per assò es significat e demostrat que la forma actual es fenida e comensada e que no es digna de ésser eternal.
25. J^ey dels reys e Senyor dels senyors! Vos sabets, Sè- nyer, que forma d anima racional conjuncta e ajustada ab
1. A, que no es la forma qui es potencialment e esta en materja ele- mental.
62 Ramon Lull
cors no pot aver ses vertuts en actu menys d ajuda e den- drcssament del cors. On, com assò sia enaxí, doncs es sig- nificat e demostrat, Sènyer, que anima dome no ha acabat acabament dementre que es ab lo cors, per so car sens lo cors no pot uzar (sic) de ses vertut e per lo desendressa- ment del cors son empatxades ses vertuts ' a ésser en actua- litat. *•< 26. On, com assò sia enaxí, Sènyer y que la anima racional reeba defalliment en so que per sí metexa sens lo cors no pot remembrar ni entendre ni voler *e per la de- sordonacio del cors la anima no^pusca aver remembrament ni enteniment ni voler ordonat, doncs per assò, Sènyer, es significat e demostrat que anima no es cosa eternal sens comensament; car si ho fos fora poderosa per sí metexa de remembrar e de entendre e de voler sens ajuda del cors, lo qual cors no li pogra dar desordonament en son remem- brar ni en son entendre ni voler. 4< 27. Com sia cosa, 5è- nyer, que la anima d en Pere no sia la anima d en Guillem e com la anima den Pere sia justa e sancta e la anima d en Guillem sia viciosa e culpable, per assò es significat que la anima den Pere e den Guillem es fenida e termenada en forma e en matèria, c com assò sia enaxí, doncs es sig- nificat, Sènyer, que nulla anima fenida e termenada no es per sí metexa ni no es eternal enans es creada e finida e termenada.
28. Ah Senyor Deus qui sots font e mar e flum de ver- tuts e damors! Per so com les creatures se desvariegen en forma, per assò, Sènyer, se desvariejen los senys sensuals e los senys entellectuals; car ab los uns senys sensuals son sentides alcunes formes e ab altres senys sensuals son sen- tides altres formes; e assò metex es, Sènyer, dels senys en- tellectuals, car ab los uns senys entellectuals son enteses alcunes formes entellectuals e ab altres senys entellectuals son enteses altres formes entellectuals. E encara més, Sè-
1. A, scruituts: E, seruetuts. — 2. E. ni uoler per la desordenacio del cors. — 3. A, non.
L. DE Contemplació 63
nyer, que les formes qui no poden ésser sentides sen- sualment son enteses entellectualment, e les formes qui no poden ésser enteses entellectualment son sentides sensual- ment. »♦< 29. On, com assò sia, Sènyer, enaxí, doncs segons que son en home ordonades e endressades les sensualitats e les entellectuitats, segons aquella disposició e ordona- cio aperceb hom forma en les creatures, sia que sia forma sensual o forma cntellectual o forma actual o forma po- tencial. M 30. On, enaxí, Sènyer, com per esta disposició e ordonacio es sentida o entesa forma en los individuus, enaxí per desordenacio e per corrupció de les sensualitats o de les entellectuitats es innorada e menysconeguda for- ma sensual o entellectual per nosaltres peccadors, la qual forma sensual o entellectual no pot ésser coneguda ni sa- buda en tota sa totalitat per nulla creatura sinó tan sola- ment per la vostra sanctificada natura humana e per la vos- tra gloriosa essència divina.
Ç Cap. 233. Com es tractat de la causa final en les coses sensuals e en les co- ses entellectuals.
M\l25Í^ EUS savi sobre tots sabers! A vos sia donada tota glòria e tota laor per tots temps: car ab entencio, Sènyer, de donar glòria e laor a vos, lo vostre
servidor vol tractar de la causa final en .iiij. maneres, les quals son final sensual prop, final sensual luny, final ente- llectual prop, final entellectual luny. ^ 2. On, com assò sia, Sènyer, enaxí, que la causa final cove ésser tractada per .iiij. maneres, per assò cove que sia tractada e encercada en .V. coses les quals son lo firmament, los vegetables, los
64 Ramon Lull
animals, los metalls, les obres fetes artificialment. On, pri- merament comensarem, Sènyer, a tractar de la causa final en lo firmament. >•< 3. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car enaxf com la causa final es acabament en les creatures de les .iij. causes les quals son faedor e matèria e forma, en axí, Sènyer, la causa final entellectual luny es acabament e cumpliment de la causa final sensual prop e de la causa final sensual luny e de la causa final entellectual prop.
4. Senyor simple sens nuíla composició e sens nulla alte- ració! Com es tractat de causa final sensual ' prop en lo firmament, adones es predicat, Sènyer, de les parts del firmament, so es a saber, les esteles e les planetes e lurs proprietats, les quals partides del firmament an acabada forma cascuna per tal que totes ensemps sien occasio al firmament com aja acabada forma; e com es tractat, Sè- nyer, de la final sensual luny, adones es predicat de la for- ma universal del firmament la qual ha acabament en sí metexa per tal que ses parts reeben acabament delia. *•< 5. Com es tractat, Sènyer, de la causa final entellectual prop, adones es predicat del firmament en quant es loc on los benahuirats son gloriejats en la vostra presencia; e com es tractat de la causa final entellectual luny, adones es predicat, Sènyer, del firmament qui es loc als justs e als homens sants com sien conexents de la vostra noblea que perdurablement sien loadors e benvolents e conexedors de la vostra gloriosa essència. »•< 6. La raó ni la occasio per la qual son dites les partides del firmament sensual prop, son, Sènyer, per so car pus leugerament son enteses que no es la forma del firmament en universal; e la raó ni la occa- sio, Sènyer, per la qual es dita causa final entellectual prop lo firmament en quant es loc on sien gloriejats los sants de paradís, es per so car los sants de paraís son per so en lo firMament gloriejats que sien loadors e amadors vostres.
1. E,G,M, manca aquest mot.
L. DE Contemplació 65
7, Oh vos. Senyor Deus, qui donats a mon cor abundància damor per la qual los meus ulls ploren! Com es tractat, 5è- nyer, de la causa final en los vegetables, adones es dit que les rayls e les branques e les fulles e les flors son final oc- casio sensual prop per tal que sien engenrats fruits e se- ments en los vegetables; e com es predicat de la causa final sensual luny, adones es predicat de los vegetables qui son creats e fets per tal que los animals ne reeben vida sen- sual. »t< 8. Com es tractat, Sènyer, de la causa final entellec- tual prop, adones es predicat de la potencia vegetable qui es en los vejetables, la qual es sobjecta actualment a la potencia vegetable qui es en los animals; e com es tractat, Sènyer, de la causa final entellectual luny, adones es predi- cat de la potencia vejetable qui es en los vejetables, la qual es sobject potencialment a la vegetable potencia qui es en los animals per tal que sia sobjecta a la sensualitat de la potencia sensitiva. 4{ 9. La raó e la occasio, Sènyer^ per la qual la rayl e les fulles els rams e les branques e les flors son apellades final sensual prop, es per so car pus prop es a la vista sensual que no es la final causa com los vegeta- bles son per tal que los animals ne viven; e la raó e la oc- casio per que es dita final causa entellectual prop la poten- cia actual dels vegetables sobjecta a la vegetable potencia dels animals, es per so, Sènyer, car es pus leugerament entesa que no es la potencia dels vegetables, la qual po- tencialment es sobjecta a la potencia vegetable qui es en los animals.
1 o. Deus graciós, cumplimenl de tots hens! Com es trac- tat, Sènyer, de la causa final en los animals, adones es ape- llada sensual prop la final raó per la qual son los animals inracionals en ésser per tal que sien sotsmeses als animals racionals; e la occasio final sensual luny es, Sènyer, la raó per la qual lo cors humà es sotsmès a ésser servidor de la anima. >•< 1 1. Com es tractat, Sènyer, de la causa entellec- tual prop, adones es dit que home es en ésser esdevengut
Contemplació- Y-í-
66 Ramon Lull
per occasio que sia gioriejat en la vostra glòria; e com es tractat de la final raó la qual es apellada entellectual luny, adones es predicat de la raó per la qual vos avets creat home, la qual es, Sènyer, per tal que home sia cone- xedor e loador de son creador e de son senyor. ««< i 2. La raó e la occasio per la qual es dita final sensual prop los animals inracionals qui son per servir home e la raó per la qual es dita final sensual luny lo cors humà qui es per ser- vir la anima, es, Sènyer, per so car mellor e pus vertuosa cosa es als animals inracionals lo servici que fan a home que no es lo be que ells posseexen en ells meteis, e mellor cosa e pus noble es, Sènyer, en cors humà la occasio que ha de ésser servidor de la anima que no es lo bé que pos- seex per sí metex; e la raó per que es dita final entellec- tual prop la occasio segons la qual hom es creat per pos- seyr glòria es, Sènyer, per so car aquella causa final no ha tanta de vertut ni de noblea com ha la causa final entellec- tual luny segons la qual vos creàs home per conèxervos e per honrarvos e per ésser amador e servidor e loador de vos; car molt mellor cosa es en home la amor el servici ' e la conexensa que ha a vos e de vos que no es la glòria que ha en sí metex.
13. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots ulls e rememhramenl de la mia anima! Com es tractat de la causa final, Sènyer, en los metalls, adones es dita final sensual prop la pera d on* hom fa lo ferre, la qual pera es cercada e cremada per occasio que nisca^lo ferre; e com es tractat, Sènyer, de la causa sensual luny, adones es predicat del ferre lo qual es obrat en diverses formes per tal que hom sen servesca. 4( 14. Com es dit, Sènyer, de la final occasio entellectual prop, adones es predicat del aur e del argent, lo qual es donat a home per tal quen fassa bé, per lo qual bé sia guaardonat en glòria; e com es tractat de la final oc-
I. E,G, servey. — 2. A, de que. — 3. E, nesca.
L. DE Contemplació 67
casio entellectual luny, adones es predicat, Sènyer, del aur e del tresor que vos donats als homens per tal que us loen cus honren eus servesquen ab ell e que us agen grà- cia e amor dels dons quels donats. *•< 15. So per que es apellada, Sènyer, final sensual prop la pera ferrenya, es per so car enans es sentida sensualment que lo ferre ixent delia, lo qual ferre es per so dit final occasio sensual luny per so car enans es en potencia que no es en actu; e la raó segons la qual es dit lo tresor qui es donat a home fi- nal occasio entellectual prop, es per so car enans ha hom lo tresor per possessió que no es la final raó que ha de fer gràcies a vos del tresor que donats, e assò esdevé, Sènyer, per lo defalliment c la innorancia dome qui no sab so que posseirà tro que ho poseex e encontinent que ho poseex es occasionat de fer gràcies e vos qui lo i * avets donat.
1 6. Gloriós Deus qui avets ornat e poblat lo meu cor de les vostres amors! Com en les obres fetes artificialment es tractat, Sènyer, de la causa final, adones es apellada causa final sensual prop les parts de la nau. Ics quals son parts acabades per tal que sien occasio del acabament de la nau, lo qual acabament de la nau es apellada final occa- sio sensual luny, la qual occasio final es per so acabada en sa totalitat per raó del acabament qui es en ses parts de les quals es composta. 4< 1 7. Com es tractat, Sènyer, de la final occasio entellectual prop, adones es predicat de la nau la qual es entesa a ésser feta per tal que sia sirvent home; e com es tractat, Sènyer, de la causa final entellec- tual luny, adones es entès que la nau es per so donada a home per tal que home ab la nau sia servidor c amador a son creador e a son Deu. ^^^ 18. Graciós Senyor! La raó per la qual es dita la part de la nau sensual prop e la tota- litat de la nau sensual luny, es per so car pus fort occasio es la totalitat de la nau al acabament de ses parts que no
I. E,G, qui li o auets donat.
68 Ramon Lull
son cada part per sí al acabament de la nau; car Ja nau per 1 acabament que ha en sí, reeben ' totes les sues partides acabament, mas una part de la nau per sí no pot ésser cumpliment de tota la nau; e la raó per la qual es dita fi- nal occasio entellectual prop la acció que home ha en la nau e la raó per la qual es dita final occasio entellectual luny la acció* que vos avets en home, es, Sènyer, per so car pus forts occasio e pus digna senyoria es cella que vos avets en home que no es la acció 3 ni la senyoria que hom ha en la nau.
1 9. "Excellent Senyor sobre totes altèes, noble amador sobre totes noblèes! Com la causa final sia partida en les .iiij. ma- neres damun dites e sia en les .v. coses damun dites, per tot assò, Sènyer, nos no deym que nulla creatura tracte de la causa final en .iiij. maneres ni en les .v. coses segons lo tractament que fa animal racional de causa final. 4Í 20. Car en so, Sènyer, que en lo firmament e los vegetables e los animals inracionals e los metalls e les obres artificials priven d enteniment e de raó, per so no poden aver cone- xensa de la causa final en quantes maneres se deveex sen- sualment ni entellectualment; mas car home ha, Sènyer, en- teniment e raó, per assò ha conexensa qual causa es final sensual prop o sensual luny o qual causa es final entellec- tual prop o entellectual luny. 4( 21. Mas per so com tots los homens no an una cntencio ni un remembrament ni un enteniment ni una volentat, per assò, Sènyer, los uns ho- mens tracten de la causa final sensual prop e los altres tracten de la causa final sensual luny, e los altres tracten de la causa final entellectual prop e los altres tracten de la causa entellectual luny, e los uns ne tracten en lo firma- ment e los altres en los vegetables e los altres en los ani- mals e los altres en los metalls e los altres en les obres artificials, e los uns tracten, Sènyer, en totes estes coses
1. A, reebcn en si totes les sues partides acabament. — 2. E,G, occa- sio.— 3. E,G, occasio.
L. DE Contemplació 69
més o menys que los altres. On, com assò sia enaxí, doncs segons assò es significat que la causa final es en alcuna co- sa sabuda per alcuns homens e en altra es innorada per al- tres homens.
22. Oh vos, Senyor Deus, qui avets rememhrat to vostre servidor a donar laor de tes vostres valors! Los homens ver- taders e los homes justs, Sènyer, van per totes les maneres segons les quals se deveex la causa final; car aquells amen la causa sensual lluny sobre la causa sensual prop e amen la causa entellectual prop sobre la causa sensual luny e amen la causa entellectual luny sobre la causa entellectual prop. <♦( 23. On, com ordonadament, Sènyer, sien amadors los homens justs més de les unes sensualitats que de les al- tres e de les unes entellectuitats que de les altres, per assò la causa final la qual ordonadament e endressada se- guexen, aquella los fa esdevenir vertaders e dreturers e mi- sericordiosos e humils e pacients els fa ésser, Sènyer, abun- dants de vertuts e de bons nudriments. >♦( 24. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car per so car la final occasio la qual es dita entellectual luny es la mellor que les altres occasions finals, per assò es tot home mellor que altre pus que sia amador més de la causa entellectual luny que de les altres; car si la causa final entellectual luny no fos crea- da en les creatures, ja les altres occasions finals no agrets vos, Sènyer, creades en elles.
25. Sènyer ver Deus qui ah la vostra gloriosa amor ale- grats lo vostre servidor! ' Los homens peccadors son, Sènyer, peccadors e culpables, * car no volen ni saben seguir lo cors ni la ordonacio de la causa final en les coses sensuals ni en les coses entellectuals, e per assò, Sènyer, an opinió e creensa que la final occasio que vos avets creada en lo fir- mament e en los vegetables e en los animals inracionals e en los metalls e en les coses artificials ajats creada per ells
1. A, los uostres seruidors. — 2. E,G, los homens peccadors Sènyer son per so peccadors e coupables.
70
Ramon Lull
tan solament, c per assò an innorancia de la final occasio entellectual luny, ^ 26. On, com assò, Sènyer, sia enaxí, per assò los homens peccadors pequen en los .iij. escalons de la final occasio, e los uns pequen e fallexen en lo sen- sual prop los altres en lo sensual luny los altres en lo en- tellectual prop. Los homens qui pequen en lo sensual prop, aquells son, Sènyer, peccadors per menjar o per bou- re o per luxúria e per altres coses semblants a aquestes; c los homens qui son peccadors per lo sensual luny, aquells son peccadors per vana glòria e per bells ornaments e per les altres coses semblants a aquestes; e los homens qui son peccadors per la ' entellectual prop, aquells, Sènyer, pe- quen remembrant e cogitant e volent e ymaginant e per les altres coses semblants a aquestes. M 27. Aquells, Sènyer, ni aquelles qui son peccadors per lo ters graó, son per so peccadors* en vos, car an major amor a aver glòria que no an a vos e an major paor de les infernals penes que no an de perdre vos; e car vos, Sènyer, sots pus digne de ésser amat que la lur glòria, per assò pequen aquells e aquelles qui més amen glòria que vos e qui més temen penes que vos. On, com assò sia enaxí, doncs ^quants son, Sènyer, qui pequen per esta manera!
28. Misericordiós Senyor a tots aquells qui en vos se con^ fien nis reclamen! Los homens qui pequen, Sènyer, en lo quart escaló, aquells pequen majorment per corrumpiment de fe e de creensa e de opinió falsa avent bona entencio a assò que creen. On, aquests son, Sènyer, los homens in- feels qui cuiden aver vera fe e vera creensa e so que creen falsament nois dona mèrit per lo qual sien dignes daver la celestial glòria, car so qui es ver descreen e so qui es fals affermen e creen. On, com vos, Sènyer, siats veritat e hom a vos no pusca venir creent falsetat, per assò lur bona
1. G, lo. — 2. A,E,G, son per so amadors en uos: M, Tíomines pecca- tores in tertio gradu (Domine) peccant per hoc quòd ament suam gloriam plus quàm Te, et timeant poenas infernales plus quàm perdere Te.
L. DE Contemplació 71
cntencio nois basta a pervenir a la celestial benahuiransa. "%{ 29. Gloriós Senyor! La final raó la qual es entellectual prop, es la occasio per la qual aquest Libre es dictat c tractat per tal que los homens errats sien endressats e los homens peccadors sien en vertuts e los homens necis sien en saviea e los homens qui no an devoció que la agen; e la final raó la qual es entellectual luny, es, Sènyer, la occa- sio per la qual aquest Libre de Contemplació es escrit per gràcia e per benedicció vostra per tal que torn la devoció qui ésser sulía en vos amar e a loar e a honrar e a servir en lo temps dels apòstols, ' per la qual amor hom sia en pobrea e en treball e en mort per la vostra amor e per la vostra laor. >•( 30. Com sia acabat 1 arbre de sensualitats e de entellectuitats lo qual es art e manera de demostrar* la natura de les coses sensuals e de les coses entellectuals, doncs cove, Sènyer, que siam graidors e loadors e ben vo- lents d aquell quins ha endressats e ha ajudat d acabar 3 est ARBRE ^ lo qual arbre es novellament atrobat a glòria e a laor de nostre Senyor Deus.
•^
I. E,G, manca aquesta frase. — i. A, de demostració: E, manca aquest mot. — 3. A, quins ha endressat e quins ha aiudat acabar. — 4. E,G, libre.
DEL ARBRE DE QUALITATS E DE SIGNJFICATS
t§
a^«5ís a:5S e^^ïís e^^ï^eSS a^^^à^ a^ al5 è^ a^ à3^ e5i alí a^ c^
Ji\. J^\, Ji^ J^^ Jí^ Ji^\. Jií^ Ji\. Ji\, Ji\> ^(^ Jí^ Ji^ Jí» Jk^ 'Jí^ <>{W ^í^ <^^• 'Jí*
De la .xxxv/ distinccio
qui tracta del arbre de calitats
e de significats.
Ç Cap* 234. Com es tractat de quali- tats e en qual manera donen signifi- cats les unes de tes altres.
^ H Deus eternal, infinit, gloriós sobre totes glòries! VJ Vos sabets que de calitat cove ésser tractat
i^^ücí <:s^^^ ^^ '"'i* ^^^^^^^1 so es a saber, Sènyer, de ca- g^LSJfSS^ litat sensual e de qualitat entellectual e de qualitat essencial e de qualitat accidental. On, enaxí, com qualitat cove ésser tractada per estes .iiij. maneres, enaxí, Sènyer, cove que significació sia tractada per estes .iiij. ma- neres metexes per tal que cada qualitat aja son propri sig- nificat. On, com assò, sia enaxí, doncs segons assò cove tractar de significació sensual e de significació entellectual c de significació essencial e de significació accidental. ^ 2. Gloriós Senyor! Per so car qualitats e significats van per les .iiij. maneres damun dites, per assò, Sènyer, les qua- litats donen significats de sí metexes en quatre maneres: la primera manera es com qualitat dona significat d altra qua-
74
Ramon Lull
Jitat sens que la qualitat significada no dona significat de la qualitat qui la significa, axí com fredor qui significa passió e passió no significa fredor, car menys de fredor pot ésser en hom passió; la segona manera de significació es com la una qualitat es significada per lautra, axí com lo predicat qui significa sobject el sobject lo predicat, axí com color superficients e superficients color; 'tersa manera es com una calitat significa dues o .iij. o més qualitats, axí com for- ma corporal qui significa lonc e ample e pregont; quarta manera de significació es, Sènyer, com Jj. o .iij. o mès qua- litats signifiquen ensemps una calitat axí com lonc e ample e pregont qui signifiquen una forma corporal o axí com memòria e enteniment e volentat qui signifiquen una for- ma enteli ectual. M 3. "Excellent Senyor! Les vostres ver- tuts ' son vertuts essencials, so es a dir, substancials, les quals vertuts son totes ensemps significants les unes les al- tres e son totes ensemps una substància divina, e segons veritat en vos nos differenciejen vertuts la una de lautra, car so que es la una es 1 altra. Mas car nosaltres nous po- dem entendre per tot acabat ni per tot bo menys de des- variacio^de vertuts, per assò, Sènyer, vos atribuim diverses vertuts en so que deym que sots dreturer e misericordiós e poderós e humil, e axí de les altres vertuts a vos perta- nyens, les quals cove que vos atribuescam per so car nos altres som diverses en essència e en obres, la qual diversi- tat es occasio a nos com a vos atribuescam diverses ver- tuts, jassía que segons vos no si en diverses, car en vos no cau diversitat sinó tan solament en la trinitat de persones que '♦son diverses en so que la una no es lautra, mas no son diverses en quant unitat de substància, car totes .iij. son una substància divina.
1 . A,G,M, manca aquesta segona comparansa. — 2. E,G, les qualitats uostres: M, Tuse qualifates. (J\ . B. El mot vertuts (de Deu) qu'empra el m.s. A, se correspon ab qualitats en els altres codis.) — 3. A, diriuacio de vertuts: M, varietate qualitatum. — 4. E,G, les quals.
L. DE Contemplació 75
4. Ah leyal amador qui ahundah los vostres amadors de veres amors e de plaents plors! Com una qualitat signi- fica, Sènyer, altra calitat en los vegetables, es com la co- lor de la poma vert qui significa agror en la poma en so que no la significa madura: on, com la poma es, Sènyer, de color groga, adones significa sa color dousor en la po- ma per so car la significa madura. <♦( 5. Com les qualitats donen significació, Sènyer, en los animals, adones es axí com la forma del infantó poc ' qui significa en son sobject generació e creximent o axí com la forma del home vell qui significa corrupció e mort o axí com la forma del vol- tor qui no significa que sia leuger de volar tam bé com lo falcó o axí com la forma del lebrer qui significa major leu- gería que la forma del mustí* e axí com la forma del dalfí qui significa major ivaciositat en nadar que la forma de la lagosta. ^ 6. Amorós Senyor! Com calitat es significada en les obres qui son fetes artificialment, adones es axí com la forma de la nau qui significa major maestría en lo maes- tre que lo alcurcí^e la forma de la galea qui significa ma- jor ivaciositat que la forma de la nau e la sciencia de theo- logía qui significa major profit que la sciencia de estrolo- mía-^e axí de les altres coses d est semblant.
7. Senyor desijat, Senyor amat, Senyor honrat! Sensual- ment sentim e entellectualment entenem que calor significa sequetat, car calor no pot ésser en foc senes sequetat, e fredor significa en aigua humiditat, car sens humiditat nulla aigua no poría ésser freda. On, com assò sia en axí, Sènyer, doncs tot foc significa secor per raó de la sua calor e tota aigua significa humiditat per raó de la sua fredor. *•< 8. Ho- mil Senyor ple de mercè! Com lo foc sia per sí metex calt e I aigua sia per sí metexa freda e com laer sia per sí metex humit e la terra sia per sí metexa seca, per assò, Sènyer, significa la calor e la fredor passió en laer e en la terra,
1. A, pec. — 2. E,G, mosti. — 3. E,G, alcursi: M, figura dolii. 4. E,G, estrologja.
y6 Ramon Lull
e laer e la terra signifiquen acció ésser en lo foc c en ] aigua. On, per assò entén hom, Sènyer, que Ja calor e la fredor son calitats actives e la humiditat e la secor son qualitats passives. M 9. La raó ni la demostració per que es significat que la calor e la fredor son qualitats actives e la humiditat e la secor son qualitats passives, es, Sènyer, per so car laer es mijà enfre 1 aigua el foc; e assò es per so car laer reeb la sua calor del foc e 1 aigua reeb la sua humidi- tat del aer e la terra reeb la sua fredor de laygua e lo foc reeb la sua secor de la terra. On, com calor no sia tan gran en laer com en lo foc e assò per so con laer no ha la calor de sí e es participant en 1 aigua qui es freda,' e com la terra no aja la fredor de sí e sia participant ab lo foc e per assò no ha tanta de fredor en sí com ha laygua per sí, per assò, Sènyer, es significat quel foc e 1 aigua an qualitats actives e laer e la terra an calitats passives.
1 o. Jlh franc T^ey amorós qui de la mort me feh ésser desijós! Vos sabets, Sènyer, que les qualitats essencials sig- nifiquen accidentalment qualitats accidentals, axí com calor de foc qui accidentalment significa calor en aigua com 1 ai- gua es bullent sobre 1 foc. >•< 1 1. Honrat Senyor misericordiós! Calor e humiditat signifiquen composició e ajustament e observament, la qual composició e ajustament e observació signifiquen vida en home; e fredor e sequetat signifiquen, Sènyer, dissolviment e corrupció en home, la qual corrup- ció e dissolviment signifiquen en home mort e privació de vida e de forma. ^ 1 2. Singular Senyor! Generació elemen- tada significa simplicitat elemental e simplicitat elemental significa corrupció elemental, e assò es significat, Sènyer, en la leugería del foc e del aer e en la ponderositat de 1 aigua e de la terra; car pe** assò an lo foc e laer leugería, car lur natura requer^que tornen a lur simplicitat adones
1. E,G, fredor: M, frígida. — 2. A, lur requer: M, per hoc cjuòd sua natura requirat tendere sursum ut redeant ad suam sitnpUcitatem quando sunt in compositione.
L. DE Contemplació 77
com son en composició, e 1 aigua e la terra an per so, Sè- nyer, ponderositat, car lur natura es anar a avall per tal que vajen a lur simplicitat, e per assò es la generació sig- nificant la simplicitat e la simplicitat es significant la co- rrupció de la generació elementada.
13. Vertader Senyor pare de tots temps! La forma qui es potencialment en matèria, aquella, Sènyer, significa pri- vació de actualitat per so car està potencialment en matè- ria e no es actualment en ella, e car la forma es, Sènyer, potencialment, per assò la potencia significa a la forma ac- tualitat en so que vendrà temps que serà en actu. M 14. Mi^ sericordiós Senyor! Actualitat significa forma e forma signifi- ca actualitat; car tota creatura qui sia actualment cove ésser avent forma, e tota forma qui sia demostrant matèria cove ésser en ésser actualment, car si actualment no era no se- ria la matèria demostrada. >•< 15. Celestial Senyor! Forma sensual significa superficients e la superficients significa co- lor e la color significa estremitat e finitat e terminació, e la terminació significa color e la color significa superfi- cients e la superficients significa forma, e aquesta signifi- cació, Sènyer, es per so car la una cosa no poda ésser menys de lautra.
1 6. Jlh Sènyer Deus al qual recorren mes cogitacions e mos remembraments e mos volers! Forma entellectual no dona significació de son sobject que sia avent superficients ni color, e assò es per so car lo sobject de forma entellectual no es cosa corporal; mas per so, Sènyer, car tota forma cove ésser fenida e termenada de necessitat, per assò la forma entellectual dona significació que son sobject es fe- nit e termenat en cantitat e en vertut e en proprietat en- tellectual. »#< 1 7. Honrat Senyor! Forma entellectual dona significació de remembrament e d enteniment e de volentat en anima racional; car de necessitat cove ésser, Sènyer, potencialment o actualment remembransa e enteniment e volentat en anima dome, car si potencialment e actualment
yS Ramon Lull
priva anima domc de memòria e d enteniment e de volentat, no seria anima racional, enans seria altra cosa contraria o diversa danima racional. ^ 18. On, beneit siats vos, Sènyer Deus: car enaxí com forma entellectual significa diversitat enfre memòria e enteniment e voler, e sent la forma sob- jecta a estes .iij. formes diverses, enaxí, Sènyer, signifiquen les .iij. formes diversitat enfre la forma e la matèria ente- llectual; car la memòria remembra el enteniment entén que una cosa es la matèria, altra cosa es la forma, e la volen- tat vol afermar so que la memòria remembra e 1 enteni- ment entén.
1 9. Oh voSf Sènyer Deus, qui per via e per manera de saviea avets sanat e purificat e despertat lo vostre servidor! La vostra infinitat dona significat de vostra granea que es ma- jor e mellor que nulla altra granea; car la vostra infinitat significa, Sènyer, sí metexa ésser senes cantitat e sens co- mensament e sens fi, e significa a totes altres granèes crea- des quantitat e fi e comensament; e tota granea creada dona significat de sí metexa que es avent comensament e quantitat e termenacio e fi. *«< 20. Graciós Senyor! La vostra saviea dona significació de vida e d amor e de dretura e de misericòrdia e dumilitat; car nulles d estes vertuts essen- cials substancials no purien ésser, Sènyer, en vos sens la vostra saviea, ni la vostra saviea no poría ésser en vos sens elles; car enaxí com forma no pot ésser menys de ter- menacio, enaxí no poden ésser en vos les unes vertuts menys de les altres. '*< 2 1 . Tíumil Senyor! La vostra eterni- tat dona significació en vos de perdurabletat, car sens du- rabletat no poríets vos, Sènyer, ésser eternal, la qual vostra eternitat e durabletat donen significació que en vos no es comensament ni fi ni temps, enans donen significat que en totes creatures cau comensament e temps, les quals creatu- res an, Sènyer, calitats qui lur signifiquen comensament c signifiquen de vos eternitat e perdurabletat demostrant e significant la vostra gran bonea.
L. DE Contemplació 79
22. Savi Senyor en totes savièes, conexent Senyor en totes conexenses! La vostra infinitat dona significació de la vostra savica e de la vostra eternitat, e la vostra saviea dona significació de la vostra infinitat e de la vostra eter- nitat, e la vostra eternitat, Sènyer, dona significació de la vostra infinitat e de la vostra saviea. »•< 23, On, com assò, Sènyer, sia enaxí que les vostres vertuts donen significació les unes de les altres, doncs segons assò es significat e de- mostrat que neguna vertut vostra no dona significació de privació d altra vertut, enans donen, Sènyer ^ totes ensemps les vostres vertuts significació com sien ensemps una essèn- cia divina, la qual no poría ésser sens les sues vertuts en- semps significants les unes les altres. ^ 24. En la vostra gloriosa essència divina, Sènyer, segons ' nos, son significa- des les vertuts en diversitat per la qual diversitat son feits diverses significats de vertuts; car una significació dona infinitat, altra ne dona la vostra saviea, altra n dona la vos- tra eternitat, e per raó d estes diverses significacions es demostrat que en la vostra substància divina ha diversitat de proprietats enaxí que la una proprietat no es lautra, les quals vostres diverses proprietats son, Sènyer, paterni- tat e filiació e processio.
25. Ah T^ey honrat, gloriós, vertuós, poderós! La vostra dretura, Sènyer, segons nostre esguardament significa en vos bonea, e la vostra misericòrdia segons nostra conexen- sa significa per altra manera en vos bonea. Mas segons vostre esguardament, Sènyer, en una manera metexa es la vostra bonea per la vostra dretura e per la vostra miseri- còrdia. 4( 26. Sandificat Senyor! Per so com home es com- post de natura sensual e de natura entellectual, per assò ha diverses significats de qualitats en home; car los quali- tats sensuals donen una significació e les qualitats entellec-
1. M, Jn tua gloriosa "Essència divina (Domine) secundum nos signifi- cantur qualitates in diversitafe ratione cujus fiunt diversx significationes in ipsis.
8o Ramon Lull
tuals ne donen altra, e per assò, Sènyer, jassía so que los significats sien diverses, emperò no han nulla diversitat a significar essència humana per so com son concordans a significar home en so que home no poría aver ésser humà sens natura sensual e sens natura entellectual. ^ 27. On, com assò sia enaxí, doncs los significats de les qualitats sensuals e de les qualitats entellectuals en una manera son diverses e en altra contraris e en altra concordans. La ma- nera on son diverses, Sènyer, es per raó de la diversitat de les substàncies qui son diverses, car la substància corporal en quant es fexuga es diversa a la substància íncorporal qui no es fexuga ni leugera; e la manera on son contraris los significats, es per raó de les contrarietats de les subs- tàncies quis contrariejen, axí com la matèria corporal qui ha en sí corrumpiment de sa forma e la matèria entellec- tual qui ha en sí observament de sa forma; e com les qua- litats son, Sènyer, concordants adones es axí com la forma corporal elemental quis concorda ab la forma entellectual a significar animal.
28. Oh vos, Senyor Deus, qui demostrant la vostra gran pietat e la vostra gran misericòrdia avets alegrat lo vostre ser- vidor! Vos sabets, Sènyer, que bé dona significat d acaba- ment e mal dona significat de defalliment e acabament do- na significació de bé e defalliment dona significació de mal: on, lo bé significa 1 acabament en sí el mal lo defalli- ment en sí; mas com bé dona, Sènyer, significat de mal, adones lo significa fora de sí metex, axí com mal qui sig- nifica bé fora de sí metex. On, com assò sia enaxí, doncs los uns significats son, Sènyer, fets per concordaments e per ajustaments, els altres significats son fets per contra- rietats e per lunyaments los uns dels altres. 4( 29. Celestial Senyor! Lo bé qui es en home es significat de la vostra bonea; car null home, Sènyer, lo bé que ha en sí no Iha de sí ni per sí, enans cove quel aja de cosa mellor de sí; mas lo mal qui es en home, aquell es significat en una manera
L. DE Contemplació 8i
de la vostra bonea e per altra manera es significat deí de- falliment del home. Com es significat, Sènyer, per la vostra bonea, adones es mal de pena en home significat per la vostra justicia qui ponex home de sa culpa; com lo mal es significat del defalliment qui es en home, adones es signi- ficat lo peccat e la culpa qui es en home per lo defalliment que home ha en usar de sos defalliments e de ses frevol- tats, los quals defalliments e frevoltats son possíbol cosa de ésser privats de lur actualitat fruent home en los vos- tres acabaments. >•< 30. La calor e la fredor e la malautía e la mort e la fam e la set e la innorancia niïs altres defa- lliments e les altres penes qui son, Sènyer, en home, totes donen significació de la vostra justicia e de la vostra dre- tura e de les errades e de les culpes qui son en home, car totes aquelles penes e aquells treballs qui son, Sènyer, en home, son en ell per la vostra justicia e per los peccats e les culpes qui son en home per so car es estat desobedient a son creador e a son Deu.
f Cap. 235. Com es tractat de la ma-- nera segons la qual qualitats signifi- quen substància e substància significa qualitats.
H Deus loai per totes gents, temut per tots los pobles! A vos, Sènyer, sia glòria e honor per tots temps: i!^^^3é car en substància creada poden ésser qualitats en .iiij. maneres, so es a saber, Sènyer, calitat sensual e ca- litat entellectual e calitat essencial e calitat accidental. On, per assó, Sènyer, com calitats poden ésser en substància per estes .iiij. maneres, per assò se seguex que los signifi-
CoNTEMPLAClO-V-6.
82 Ramon Lull
cats que les qualitats donen de substància e los significats que substància dona de qualitats poden ésser segons les dites ' .iiij. maneres, so es a saber, significats sensuals e sig- nificats entellectuals e significats essencials e significats ac- cidentals. M 2. Honrat Senyor! Cinc son les maneres per les quals van los significats damunt dits, de les quals .v. maneres, Sènyer, es la primera com una qualitat dona sig- nificat de substància ab significat d altra qualitat; segona, com la qualitat significa substància ab son propri significat; tersa manera es com qualitat significa en substància altra qualitat; quarta es com una qualitat o dues o Jij. o mès donen ensemps significat de substància; la .v. manera es com substància dona significació de una o de dues o de tres o de més qualitats. 4< 3. On, com assò sia enaxí, Sè- nyer, doncs segons assò cove encercar aquests significats de qualitats e de substància en .iij. substàncies diverses les quals son substància sensual e substància entellectual crea- da e substància entellectual increada, e assò cove ésser en- cercat per tal que puscam venir a conexensa de la diversi- tat dels significats: car enaxí com les qualitats son diverses e les substàncies son diverses, enaxí cove que los significats agen diversitat entre ells meteis.
4. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots digne de tota senyoria e de tot honrament! Lo primer significat, Sènyer, de sensuali- tat es com una qualitat significa substància per lo signifi- cat daltra qualitat, axí com color qui significa superficients e dementre que color dona significat de superficients dona significat de substància sensual, car tota superficients cove ésser en substància sensual. 4< 5. Lo segon significat sen- sual es, Sènyer, com la qualitat sensual significa ab son pro- pri significat sens mijà substància, axí com forma sensual qui significa substància sensual; car tota forma sentida cove ésser en sobject sensual, car en altra manera la forma no
L* E,G, damunt dites.
L. DE Contemplació 83
poría ésser sentida. ^ 6. Lo ters significat sensual es com alcuna o alcunes qualitats signifiquen a substància sensual altres qualitats, axí com longuea e amplea e pregonea qui donen significat en la substància de forma e de quantitat e de determenacio; ' car tota cosa, Sènyer, on sia longuea e amplea e pregonea cove ésser ^avent forma e quantitat e cstremitat de necessitat.
7. Jlh Senyor qui so fs alegre e confort e consolació del vostre servidor! Lo quart significat sensual es, Sènyer, com la substància es significada per una qualitat o per dues o per .iij. o per més. Com la substància es significada per una qualitat, adones es axí com accident qui significa subs- tància en que sia, car senes substància no poría ésser; com dues qualitats donen significat de substància, adones es axí com generació e corrupció qui donen significació de subs- tància composta de matèria e de forma, car generació ni corrupció no pot ésser, Sènyer, menys de substància sob- jecta a la generació o a la corrupció. ^ 8. Com les .iij. qualitats donen ensemps, Sènyer, significat de substància, adones es axí com longuea e amplea e pregonea qui donen significat de cors, car tota cosa cove ésser de necessitat cosa corporal pus que es en ella longuea e amplea e pre- gonea, e si la una hi es, totes .iij. hi son, e si la unan fall, sís fan les dues; com quatre qualitats signifiquen substàn- cia sensual, adones es axí com calor e fredor e humiditat e sequedat qui ensemps signifiquen cors elementat, car null cors elementat no pot ésser segons cors de natura senes estes .iiij. qualitats generals. 4^ 9. Lo .v. significat sensual es com la substància dona significació e demostració duna o de dues o de .iij. o de .iiij. o de més qualitats. Com subs- tància dona significació, Sènyer, duna qualitat, adones es axí com cors qui dona significat destremitat, car tot cors cove ésser termenat: com substància dona significat de
1. E,G, tcrmenacio. — 2- E,G, cau en ésser: M, necessària oporlet.
84 Ramon Lull
dues qualitats, adones es axí com cors qui significa en sí mctex matèria e forma les quals son a ell qualitats essen- cials, car null cors no pot ésser senes elles: com la subs- tància dona significat de tres calitats, adones es axí com cors qui significa en sí longuea e amplea e pregonea, car sens estes .iij. no poría ésser cors; encara significa per al- tra manera, .iij. qualitats, so es, fexuguea o leugería o atemprament de leugería o de fexuguea, axí com lo cors del firmament; on, estes .iij. qualitats derreres, Sènyer, no poden ésser ensemps en un cors tan solament e assò es per la contrarietat e diversitat qui es en elles: com la subs- tància dona significació de quatre qualitats, adones es axí com cors elementat qui significa en sí quatre qualitats, so es a saber, calor e fredor e sequetat e humiditat, o axí com cors animat qui significa en si còlera e fleuma e sanc e malencolía.
1 o. Agradable Senyor, solàs e confort e conort de la mia anima! Lo primer significat entelleetual es com una qualitat entellectual per altra qualitat entelleetual dona significa- ció de substància, axí com dretura qui significa saviea, la qual dretura significant saviea dona significat de vida, la qual vida es substància a la dretura e a la saviea ab lo sobject qui es unit ab la vida a ésser una substància ente- lleetual. *•< J 1. Lo segon significat entellectual es, Sènyer, com qualitat entellectual dona significació de substància en- telleetual sens null mijà, axí com memòria o enteniment o volentat qui signifiquen substància entellectual remcmbrant entenent volent; car null remembrament ni enteniment ni voler no pot ésser, Sènyer, menys de substància entellec- tual. 4{ 1 2. Lo ters significat entellectual es com les unes qualitats signifiquen altres qualitats en la substància, axí com bonea e sciencia e saviea qui signifiquen en la subs- tància entelleetual dretura e misericòrdia e amor, car en tota entelleetual substància on sia bonea e sciencia e saviea cove ésser de necessitat dretura e misericòrdia e amor, e
L. DE Contemplació 8j
assò es, Sènyer, per so car neguna d estes qualitats no po-» den ésser en la substància les unes menys de les altres.
13. Oh vos, Sènyer Deus, en lo qual se confien totes les míes forces e totes les mtes esperances! Lo quart significat en- tcllectual, aquell, Sènyer, es com una qualitat cntcllectual o dos o .iij. o més donen significat de substància entellec- tual. Com lo significat es duna qualitat tan solament, adones es axí com forma entellectual qui dona significat de matèria entellectual la qual matèria es substància unida de forma e de matèria. «K 14. Com lo significat entellec- tual es de dues qualitats, adones es axí com forma e matè- ria entellectual qui signifiquen ensemps substància ente- llectual; car so en que la forma e la matèria entellectual sunexen es, Sènyer, la substància entellectual. On, la raó ni la occasío per que la forma e la matèria son dites qua- litats, es per so car dementre que hom entén matèria series forma e forma sens matèria en 1 enteniment, ' adones es demostrada la forma e la matèria calitat de la substància on la forma e la matèria son unides ensems. "♦( 15. Com lo significat entellectual es, Sènyer, fet de .iij. qualitats tan solament, adones es axí com matèria e forma e la proprie- tat ixent de matèria e de forma qui donen significat de substància entellectual; car nulla substància entellectual creada no pot ésser menys de forma e de matèria e de la proprietat e la conveniència qui es enfre la forma e la matèria, la qual es mijà per lo qual la matèria e la forma son substància entellectual.
1 6. Jíh poderós Senyor sobre tots poders, abundós en tots bens! Lo .v. significat, Sènyer, entellectual es com substàn- cia dona significat en sí metexa duna qualitat o de dues o de .iij. o de més. Com lo dona duna qualitat tan solament, adones es axí com anima qui dona significació en sí mete- xa de fi e de termenacio en quantitat e en vertut entellec-
1. E,G, manca aquesta frase.
86 Ramon Lull
tual; com dona significació de dues qualitats, adones es axí com anima qui significa fer bé o mal, car anima cove de necessitat ésser salva per bones obres o dampnada per ma- les obres; com la substància significa tres qualitats, adones es axí com anima qui demostra en sí memòria e enteniment e volentat, car nulla anima racional no es menys d aquestes .iij. vertuts actualment o potencialment, emperò en quant sí metexa tota hora les ha actualment, mas en quant lo cors en un temps les ha potencialment en ell e en altre en actu. M 17. Gloriós Senyor! En axí com anima significa en sí una qualitat o dues o .iij. segons que damunt es contengut, en axí, Sènyer, moltes ne significa. Mas en dues maneres hi son significades; car les unes hi son significades de necessi- tat e les altres per possibilitat, axí com anima a qui es fini- tat e termenacio cosa de necessitat; com les qualitats son per possibilitat significades, adones es axí com amor o desamor o dretura o injuria o remembrament o oblida- ment qui son coses significades en anima dome per possi- bilitat en quant es cosa possíbol que hi sien. ^ 18. On, com nos, Sènyer, ajam recomptats los significats de les crcatures, digna cosa es que tractem dels significats de les vostres glorioses qualitats e de la vostra excel•lent substàn- cia, la qual substància e qualitats son, Sènyer, segons vos una cosa metexa substancial, mas segons nos an diverses significats, e assò es per so car per una manera vos de- mostrats a nos per substància e per altra per vertuts, la qual diversitat es per so car nosaltres som diverses en es- sència e en obres.
1 9. Savi Senyor sobre tota saviea, honrat Senyor sobre tota noblea! Tant es la nostra paraula frévol cosa e mesqui- na a pronunciar e a parlar los vostres excellents signifi- cats, que 1 enteniment nostre entén los erraments e los de- falliments de paraula la qual no pot de ver en ver bastar a parlar de la vostra substància ni de vostres vertuts: on, per so car lo nostre enteniment ho entén mills que la pa-
L. DE Contemplació 87
raula no ho significa, per assò es cosa a nos pus segura seguir so que nostre enteniment entén que no es so que nostra paraula parla. M 20. Car 1 enteniment per so car es cosa entellectual e los vostres significats son entellectuals, per assò, Sènyer, se cove mills als vostres significats a en- tendre que no fa la paraula qui es cosa sensual a parlar de los ' significats qui son fets de la vostra substància e de les vostres vertuts. 4< 21. Graciós Senyor! En los vostres signi- ficats no cau accident ni matèria ni forma ni nulla alteració ni null defalliment. On, com paraula no pusca ésser en ho- me senes estes coses *e com enteniment dome aja major e pus noble natura que paraula, doncs la demostració que nos significam, Sènyer, de les vostres vertuts e de la vostra substància es pus apropriada e pus atribuïda al enteniment que a la paraula.
22. Suhirà Senyor sobre totes nobïèes, humil Senyor sobre iotes humilitats! Les vostres vertuts an, Sènyer, diverses ma- neres a significar la vostra substància e la vostra substància ha diversa manera a significar ses vertuts, car la vostra in- finitat donant significació de vostra vida e de vostra eter- nitat dona significació de vostra substància; car si vos no érets cosa substancial ja no poríets ésser cosa avent infini- tat ni vida ni eternitat; e aquest significat metex dona, Sè- nyer, per altra manera la vostra vida, car significant la vos- tra vida infinitat e eternitat, dona significació de substàn- cia, e significant la vostra eternitat vida c infinitat, dona significació de la vostra substància. «23. Per altra mane- ra, Sènyer, donen les vertuts significació de la vostra glo- riosa substància; car la vostra infinitat e vida e eternitat ensems donen significat de la vostra substància, car sens ésser substancial no poríets vos ésser cosa infinida ni viva ni eternal. >♦< 24. Per altra manera, Sènyer, donen les vos- tres vertuts significat en la vostra substància; car la vostra
1. A, sos. — a. A, senes alteració: M, sine istis rebus.
88 Ramon Lull
infinitat e la vostra vida e la vostra eternitat donen signi- ficat que la vostra substància es tota gran e tota poderosa e tota sàvia e tota dreturera e tota misericordiosa e tota acabada; car si nou era, ja ' la vostra substància no seria in- finida ni viva ni eternal per so car no seria digna de ésser essència divinal si en sí avia null defalliment.
25. CelesUal Senyor ple de gràcia e de benedicció! Les vostres vertuts, Sènyer, donen significació que en la vostra substància ha proprietats diverses; car la vostra infinitat dona significat que en vos ha alcuna proprietat per la qual sots major que no son totes les creatures, e la vostra vida dona significat que en vos ha alcuna proprietat per la qual sots tot savi, c la vostra eternitat dona altre significat per la qual sots perdurable. On, aquests significats, Sènyer, son diverses per so car diverses proprietats signifiquen en la vostra substància. ^26. "Honrat Senyor! Lo vostre acaba- ment e la vostra bonea donen significació de la vostra subs- tància, car vos no poríets ésser acabament ni bonea sens ésser substancial. Ítem, per altra manera, Sènyer, lo vostre poder e la vostra volentat e la vostra saviea donen signifi- cació de la vostra substància; car poder significa en vostra substància una cosa e saviea altra e volentat altra, e per assò son los significats diverses com diverses coses signifi- quen. 4( 27. ^/naí>/e Senyor/ La vostra excellent substància dona significats^ de vertuts diverses; car en quant es subs- tància unida de .iij. proprietats diverses dona significat daquelles vertuts qui cascuna d aquelles proprietats signifi- quen. On, per assò, Sènyer, la substància en quant es cosa gran dona significació de infinitat e en quant es cosa viva dona significat de saviea e en quant es cosa perdurable do- na significació de eternitat.
28. Oh vos, Senyor, qui sots suhirà en bonea e en tots hens! Enaxí com les vostres vertuts donen significació de la vos-
I. E,G, car si no era la vostra substància no seria infinida. — 2. E,G, significat.
L. DE Contemplació 89
tra substància e la vostra substància dona significació de les vostres vertuts, enaxí, Sènyer, les vostres tres proprie- tats, Ics quals son les .iij. persones divines, ' donen signifi- cació de les vostres vertuts e de ía vostra substància, c en axí les vostres vertuts e la vostra substància donen signifi- cació de les vostres proprietats; car la substància e les ver- tuts e les proprietats tot ensemps son una essència divina. <«< 29. Mas, daitant es, Sènyer, la differencia; car la vostra substància e les .iij. proprietats e les vertuts son una essèn- cia divina e les unes coses son les altres sens nuUa diversi- tat, mas les tres persones son tan diverses en sí metexes que la una no es lautra, jassía que totes .iij. sien ensemps unides* en una substància divina. *•< 30. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car la significació que les vostres vertuts signifiquen de les vostres proprietats es significada per so car segons nosaltres les vostres venuts se mostren diver- ses per la qual diversitat es a nosaltres significada la di- versitat qui es en les vostres proprietats segons la vostra gloriosa natura divina.
Ç Cap. 236. Com es tractat de ta ma- nera segons la qual qualitats donen significació de veritat o de falsetat.
^^S^ H Deus gloriós del qual prenen grada e benedicció to- iJ^ry^jJ fes creatures! Com significació, Sènyer, se depar- iSSïsS tesca en .iiij. maneres, so es a saber, significació sensual, significació entcllectual, significació essencial, sig- nificació accidental, per assò veritat o falsetat pot ésser
I. E,G, diuerses. — 2. A, .j. deus: M, Ucet omnes tres simuí sint una Subsfanlia divina.
90
Ramon Lull
significada per estes .iiij. maneres. On, com assò sia en axí, doncs qui vol encercar ni atrobar quals coses son veritat ni quals coses son falsetat, reeba, Sènyer, los signi- ficats sensuals e los entellectuals e los essencials e los ac- cidentals. « 2. Honrat Senyor! Per .iiij. maneres donen les creatures sensuals e entellectuals significació de ve- ritat o de falsetat, de les quals .iiij. es la primera com les coses sensuals e entellectuals son concordants en donar los significats vertaderament, segona es com la sensualitat es endressada a significar veritat e la entellectuitat es des- torbada e desendressada a significar veritat, tersa es com la sensual e la entellectual natura son descordants e desen- dressades a donar los significats de veritat, quarta es com la entellectuitat es endressada e la sensualitat desendressa- da a significar veritat. ^ 3. Vertader Senyor! Com la natura sensual e entellectual son endressades e concordants en lur ordonacio e en lur disposició, adones son significants veri- tat; e com la natura sensual es endressada a significar veri- tat e la natura entellectual es desendressada, adones es cnsemps significat que so qui es veritat es veritat e so qui es falsetat es falsetat e so qui es fals es veritat e so qui es ver es falsetat; e com la natura entellectual es, Sènyer^ en- dressada e la natura sensual es destorbada, adones es fal- setat e veritat significada ensems; car la natura entellec- tual significa veritat en so qui es fals e significa falsetat en so qui es ver; e com la natura sensual e entellectual son desendressades c destorbades a dar significació de ve- ritat e de falsetat, adones abdues les natures ensemps sig- nifiquen veritat en so qui es fals e signifiquen falsetat en so qui es ver.
4. Satvador Senyor, recreador, ple de perdons e d amor! Lo primer significat de veritat es com la sensualitat e la en- tellectuitat donen significació concordant ensemps segons lur ordonacio e lur disposició, axí com sensualitat qui dona significació de matèria e de quantitat com es sintent la for-
L. DE Contemplació 91
ma on la matèria e sa quantitat es significada c demostra- da, e la entellectuitat qui significa en matèria elemental generació e corrupció de forma sensual. »•< 5. On, com assò sia enaxí, Sènyer, doncs ' veritat es significada per abdues les natures com se concorden e s avenen a donar los signi- ficats sensuals e entellectuals e essencials e accidentals: car enaxí com se compon atemprament de contraries qualitats, enaxí se compon significació vera sensualment e entellec- tualment de concordansa e de conveniència feta enfre na- tura sensual e natura entellectual. ^ 6. Gloriós Senyor! En axí com per lo concordament de la natura sensual e ente- llectual es significada veritat en la sensualitat adones com generació e corrupció es significada en individuu elementat, enaxí, Sènyer, e molt mills encara, es significada ventat en la entellectual natura per lo concordament damdues les natures, axí com la forma de la nau qui significa maestre e la forma del vegetable e del animal qui significa natura e la forma del firmament qui significa creador e la forma de tot lo mon en general qui dona significació de creador e de senyor e de benfactor.
7. J[h Senyor Deus qui per abundància d amor angoxats mon cor e mullats mos ulls! Lo segon significat, Sènyer, es com sensualitat es endressada a donar ver significat e en- tellectuitat es aparellada a donar fals significat, axí com de la fembra qui no ha mas un fill jlo qual es de leja figura e es li semblant que en tota la vila no aja tam bell en- fant com lo seu. ^ 8. On, so qui dona ver significat a la fembra, es sa vista sensual qui veu linfantó tot descolo- rit e tot magre e tot leg e veu los altres enfantons bells e blancs e bé acolorats e afigurats, e so qui dona, Sènyer, a la fembra falsa significació de son fill, es la entellectuitat, so es la amor, la qual amor es tan creguda per sovín^re- mcmbrar e entendre e voler son fill que nul! enfant no li
1. E,G,M, manca aquest mot. — 2. E,G, per son uiu remembrar: M, per frequens memorare.
9i
Ramon Lull
es tan plaent ni tan cuvinent a remembrar ni a entendre ni a voler com lo seu, e per assò sobre abundància d amor dona falsa significació a la fembra de son fill. ^ 9. On, com assò sia enaxí, Sènyer, doncs segons assò son los ho- mens errats en los significats sensuals e en los entellectuals; car tant an gran forsa los fals significats entellectuals, que vensen e apoderen los vers significats sensuals, e per assò les gents qui van per esta manera ' an creensa e opinió que sia veritat so qui es falsetat e que sia falsia* so qui es veri- tat. On, qui d aquest engàn se vol guardar cove que sapia ordonar^e temprar la natura sensual e entellectual per tal que ensemps pusquen significar veritat.
1 o. Creador Senyor del cel e de la terra! Lo ters signi- cat es com la entellectual natura e la sensual donen falsa significació demostrant ésser veritat so qui es falsetat e ésser falsetat so qui es veritat. On, aquesta falsa significa- ció es feta, Sènyer, per so car ab.ij. les natures an des- endressament e desconveniment a significar veritat de so qui es ver ni de so qui es fals, axí com en 1 ome descreent e eretge-^qui no creu veritat per so com es nat e nudrit en creensa de falsetat. »•< n. Car enaxí com es cosa pos- síbol que home pusca viure bevent túxec^pus que i sia nu- drit en sa cnfantea, enaxí, Sènyer, es cosa possíbol que }a sensual e la entellectual natura per lonc us reeben fal- sa custuma e fals nudriment per longa perseveransa, per lo qual fals nudriment es la sensualitat acustumada de oyr affirmacio en ésser ver so qui es fals e en ésser fals so qui. es ver, e la entellectuitat sacustuma a ymaginar e a creure ésser ver so qui es fals e ésser fals so qui es ver; e per assò car esta significació es feta falsament, son los homens eretges e obstinats en lur error e no volen reebre null ver significat. « 1 2. Car com los homens cathòlics se dispu- ten ab ells demostrants vers significats sensualment e en-
1. E,G,M, manca aquesta frase. — 2. E,G, falsetat. — 3. A, coue que sapia guardar e ordonar. — 4, E, iretje, — 5. M, hibendo venenum.
L. DE Contemplació
93
tellectualment, adones ells nois volen rcebre per so car son acustumats a reebre los falsos significats. On, per so, Sènyer, quis vol esforsar a demostrar veritat als infeels, cove que per longa perseveracio e per longa disputacio hom sia ab ells perseverant e esputant: car enaxí com lon- guea de custuma los ha acustumats a reebre falces signifi- cats, cove que per longa disputacio hom los acustum a reebre vers significats.
13. Vertader Senyor, dreíurer, piadós! Lo quart signifi- cat, Sènyer, es com la natura sensual es torbada e desen-
dressada a donar vera entellectual es apa- da a donar vera ques demostra car com hom yma- ni que es hax, ficat que les coses perficients de la fi- sien altes e les qui son
,a.
.b.
significació e la natura
rellada e ordona-
significacio segons
per esta figura;
gena que es alt
adones es signi-
qui son en la su-
gura de la ,a. que
en la superficients de
la .h. que sien baxes, e com hom ymagena que estía ' en la superficients de la .h., adones es significat que la superfi- cients de la .a. sia loc bax'e la superficients de la .h. sia loc alt. f< 14. On, aquesta significació, Sènyer, es significació sensual e es falsa significació; car si vera era, les peres e les aigües iríen a amunt: car als homens qui son en la terra on es la figura de la m. es significat sensualment que les peres e les aigües qui son en la terra de la figura de la .h. vajen a avall, lo qual anament seria vijarès que fos feit a amunt si tant era que hom estagués^cn la terra on es la figura de la .b. On, beneyt siats vos, Sènyer "Deus: car per esta falsa significació sensual son donades moltes falses sentencies e son esdevengudes moltes falses opinions; car hom jutja se- gons so que sent de sí metex e no segons so qui es sentit
1. E, estiy. — 2. E, bays. — 3. E, esteges.
94
Ramon Lull
en altre, e per assò son, Sènyer, los contrasts els treballs en- trels homens. ^ 1 5. Mas com la entellectual natura, Sènyer, es endressada e aparellada a reebre vera significació» adones es mortificada la falsa sensualitat qui dona falsa significació, axí com lome savi qui obeex més ' als significats entellectuals que als sensuals; car si hom ymagena que la figura de la .a. es loc alt a esguardament del loc on es la figura de la .b. e la figura de la .b. es en loc alt a esguar- dament del loc on es la figura de la .a., adones li serà* sig- nificat que les peres ni les aigües qui son sobre la terra no poden anar a amunt per so car se mourien a amunt. On» beneit siats vos, Sènyer Deus: car per esta vera significació entellectual son los homens passients e perdonables e son creents veritat e son plens de vertuts.
1 6. Oh vos, Sènyer Deus, qui sots tota ma contemplació e tota ma devoció! Com hom esguarda la luna e ab son dit tira a avall lo lagremar de son ull, adones se formen es signifiquen a sos ulls dues formes de lunes, la qual signifi- cació, Sènyer, es sensual e es falsa per raó de los ulls qui son desendressats a veer veritat en la luna qui no es mas tan solament una forma, lo qual fals significat entén ente- llectuitat per lo destorbament de los ulls e per lo remem- brament que ha de la luna qui no es mas una. 4< 17. Com hom esguarda lo firmament e les planetes e les esteles qui son en ell, hom veu, Sènyer, que lo firmament no es cosa corrompable. On, en so que los ulls noi veen corrompable signifiquen sensualment que lo firmament es cosa eternal, e si la entellectual natura seguex lo significat sensual, adones aferma que lo firmament no ha creador, car pus sia eternal, impossíbol cosa es a ell 3 creador, e per assò com la sensua- itat reeb falsa significació del firmament en so que no es bastant que la pusca reebre acabadament e per so com la entellectual natura seguex la sensual, per assò, Sènyer, es
1. E,G, mjls. — 2. E,G, seria. — 3. A, es al creador.
L. DE Contemplació 95
lome cnganat e ha creensa que sia ver so qui es fals e que sia fals so qui es ver. ^ 1 8. On, assò es enaxí com lome qui tors son ull ' per tal que veja la^luna e quan veu dues for- mes de luna falsament aferma falsament que veu dues lu- nes, mas com hom ab la entellectual natura aferma e entén que lo firmament es termenat en quantitat, adones aquella quantitat dona vera significació que lo firmament es creat: car enaxí com defall de infinitat en quantitat de granea, enaxí defall de ésser infinit en temps; car tota cosa qui sia finida en una cosa, cove ésser fenida en altra de necessitat quant a esguardament de sa natura tan solament.
1 9. Tíonrai Senyor sobre iots honraments, gloriós sobre to- tes glòries! Com hom, Sènyer, veu alcún home mort e I veu hom soterrar e pudrir dejús la terra e no veu hom la ani- ma que nix, adones los significats sensuals donen demos- tració de falsetat, car signifiquen que aquell home mort torna a no re e que null temps no esdevendrà viu. 4( 20. On, com los senys sensuals, Sènyer, no pusquen donar signifi- cació de veritat per so car no an abastament que donar la pusquen en lome mort, per assò cove que hom sajut e sacorra ab los senys entellectuals, los quals donen ver sig- nificat quel home mort tornarà viu: car com home, Sènyer^ cogita e aperceb la vostra dretura e la vostra misericòrdia e la vostra saviea e lo vostre acabament, adones es a hom significat lo dia de resurrecció, car si resurrecció no era, ja hom no puría aver conexensa de vostra dretura ni del vostre acabament ni de les altres vertuts qui son en vos. 4< 21. Singular Senyor! Com los senys sensuals no sien de- sijosos de los bens celestials, adones donen significació que no aja altra glòria en ésser sinó la glòria d aquest mon; mas com la anima del home, Sènyer, no pusca sadollar tot aquest mon, adones los senys entellectuals donen significa- ció que es altra glòria la qual no es en aquest mon. On,
j. A, sos huyls: M, suum ocutum. — 2. A, sa luna.
^6 Ramon Lull
com assò sia significat per esta manera, doncs segons assò SC seguex que los significats sensuals son falsos e los signi- ficats entellectuals son vertaders.
22. Oh vos, Sènyer Deus, qui per amors sana fs e mundah lo vostre servidor de ses langors! Com paraula diu, Sènyer, que vos sots poderós en totes coses, adones la sensualitat dona per una manera falsa significació e per altra manera dona vera significació. So per que dona falsa significació, es per so car significa que vos sots poderós de fer tort e de fer errada e de ésser viciós, car en so que la paraula diu que vos sots poderós en totes coses diu que vos po- dets ésser viciós en totes coses: on, com vos, Sènyer, no puscats aver null vici, per assò la paraula dona falsa sig- nificació. <•< 23. Mas com la paraula dona vera signifi- cació del vostre poder, adones diu que vos sots poderós de totes coses per tal quel ' enteniment reeba de la pa- raula significació com vos sots poderós com en totes coses siats dreturer e larc e misericordiós e poderós acabada- ment sens null defalliment; car molt major poder ha en vos, Sènyer, per so car sots acabat en totes coses que no fórets si poguéssets peccar ni ésser fallent*en nulla cosa. M 24. Com home, Sènyer, parla e diu que vos sots gran e la anima entén so que hom parla e diu, adones es en la sensual natura falsa significació e en la entellectuitat es vera significació; car tota cosa sensual qui sia gran o poca es cosa avent quantitat e termenacio: on, per assó la sen- sualitat ment en quant los significats sensuals que dona; car vos no sots cosa gran sensualment, car si ho erets, auríets quantitat e fi. Mas la entellectual natura, Sènyer, aquella fa la significació qui es falsa en la sensualitat ésser vera en la entellectuitat; car vera cosa es, Sènyer, que vos sots pus gran que lo firmament qui es pus gran que nulla altra creatura sensual. On, com assò sia enaxí, doncs los falsos
I. E, que s enteniment: G, que son enteniment. — 2. E,G, defalent.
L. DE Contemplació 97
significats quis formen en la sensualitat prenen alteració e mudament en la entellectual natura e reeben forma de ve- ritat per endrcssada eutellectuitat.
25. Ah Senyor inmortal, incorporat, sens nulla corrupció! Com hom diu que vos sots creador e misericordiós, adones es donada falsa significació per una manera e per altra es donat significat vertader. On, lo fals significat es donat, Sènyer, en la sensualitat qui significa en vos temps, e lo ver significat es entès en la entellectual natura qui dona demostració que en vos no cau temps. M 26. On, com la sensualitat dona demostració que vos sots creador e mise- ricordiós, adones significa que com no era nulla cosa en ésser sinó vos tan solament, que adones vos no érets crea- dor ni misericordiós; car pus altra cosa no era sinó vos, no era qui reebés creació ne misericòrdia, e per assò, Sènyer, la sensualitat dona significació que vos no sots eternalment creador ni misericordiós e dona significació que la pro- prietat segons la qual vos sots creador e misericordiós ac en vos comensament. <{ 27. Mas la entellectual natura dona vera significació, Sènyer, e demostra que la natura ni la proprietat segons la qual vos sots creador e misericor- diós no ha comensament ne fi en vos: car enaxí com la anima del home ha en sa natura e en sa vertut actualment memòria e enteniment e volentat enans que la memòria ni 1 enteniment ni la volentat vinguen de potencia en actu per ajuda dels cors, enaxí, Sènyer, e molt mills encara, ans que lo mon fos, ja érets vos actualment creador e mise- ricordiós. Mas, car lo mon cove aver comensament per so car no es digne de ésser sens comensament, per assò ha comensament lo demostrament que vos fets en les creatures de vostres vertuts e de vostres qualitats; mas si fos cosa possíbol que sens comensament fos lo mon, infinidament fórets vos en ell creador e misericordiós; mas com lo mon no ha possibilitat de ésser sens comensament, per assò de- fall a reebre senes comensament creació e misericòrdia.
Con TEMPLACio- V- 7 .
q8 Ramon Lull
28. Sènyer ver Deus qui sots totes les mies forces e totes les mies ajudes! Com hom diu, Sènyer, que vos creàs Adam e Eva e Jo pom que menjaren e la serpent qui consellà lo peccat que feeren, e vos, Sènyer, fecs lo manament que non mcnjassen e vos sabíets que peccaríen; on, com assó se diu en esta manera, adones la sensual natura dona significació falsament significant que vos feés lo peccat, mas la entellectual natura no reeb la forma que la sen- sual natura li significa, mas reeb altra forma e altra enten- cio per la qual es significant veritat demostrant que vos no feés lo peccat que Adam feu. '♦^ 29. Car enaxí, Sènyer, com lo mirall tort significa al mirador sa cara torta e ses faysons, e 1 enteniment del home no reeb ni aferma aque- lla forma ésser vera per so car sab que sa cara e ses fay- sons son en altra figura la qual lo mirall no significa, en axí la entellectual natura racional no reeb los falsos sig- nificats que la paraula significa, car sab que vos no sots peccador ni culpable e sab que no volets peccat ni lamats. On, pus que no volets ni amats peccat, auríets ' costreta vo- lentat si peccàvets e fayets so que no volets, e assò es, Sè- nyer, cosa impossíbol que fassats contra vostra volentat; car no es nulla cosa qui us pusca forsar ni us pusca costrè- nyer vostre voler. jK 30. On, beneit siats vos, Sènyer Deus: car per so com hom fa divisió dels significats sensuals e dels significats entellectuals, per assò reeb hom los vers significats e lexa hom los falsos significats, e per esta art e per esta manera es hom savi e endressat a venir a veritat. Mas, car los homens necis no saben, Sènyer, fer differencia enfre los significats sensuals e los entellectuals ne saben quals son les sensualitats ni les entellectuitats qui signifi- quen veritat ni quals son les sensualitats e entellectuitats qui signifiquen falsetat, per assò reeben moltes de vegades los falsos significats e no volen reebre los vertaders signi-
1. E,G, auets.
L. DE Contemplació 99
ficats, e per assò afermen ésser ver so qui es fals e ésser fals so qui es ver e caen en error e son indignes que per- venguen errant a la glòria de lur Senyor Deu.
f Cap. 237. Com es tractat de la mane- ra segons la qual qualitats donen sig- nificació e demostració de les coses qui son ordonades o desordonades.
^^1^8 H Deus excellent maravellós! A vos sia donada glo- ^i^^a ria e laor per tot temps e a tot quant de vos es: I^^^S car per so, Sènyer, com les qualitats creades do-
nen de les creatures significació sensual e entellectual e es- sencial e accidental, per assò cove que per estes .iiij. mane- res de significats encerquem quals coses son demostrades e significades en ordenació e desordonacio. 4< 2. On, com aquesta cosa a encercar, Sènyer, nons abasten los significats e les demostracions que les coses sensuals e entellectuals nos signifiquen ens demostren, per assò nons cal tractar de les coses significades per significació essencial ni per signi- ficació accidental. ♦( 3. On, com assò sia enaxí, Sènyer, doncs nos encercarem ab les vostres qualitats ordonacio e desordonacio en les creatures, e ab les qualitats de les crea- tures encercarem los significats qui demostren elles ordo- nades o desordonades: car com home sab aver indústria e manera de reebre los significats de les vostres qualitats e los significats de les creatures, adones, Sènyer, pot aperce- bre e conèxer quals coses tenen les creatures ordonades e endressades en lur estament ni quals coses son aquelles qui les creatures desordonen ni desendressen ni torben en lur estament.
loo Ramon Lull
4. Oh vos, Sènyer Deus, qui en los meus languimenls e en los meus enamoraments me visitats em consolats! Com vos, Sènyer, ajats acabat poder e acabada saviea e acabada vo- lentat, per assò totes les vostres obres donen significat de ordonacio e de endressament en les creatures; car si les vostres obres donaven en les creatures significació de desordonacio qui fos feta per Jes vostres obres, seria sig- nificat que vostre poder e vostra saviea e vostre voler fos en defalliment. On, com sia vera cosa, Sènyer, que vostres qualitats an tot acabament, per assò donen enaxí significa- ció dordonament, com poder e saviea e voler on ha defa- lliment donen significació de desordonament. % 5. Car en axí com desordonament no pot ésser en les creatures sinó per defalliment de poder e de saviea e de volentat, enaxí, Sènyer, significació e demostració de ordonacio cove ésser significada en les creatures per raó del acabament qui es en vostre gran poder e en la vostra excellent saviea e en la vostra gloriosa volentat. 4< 6. Mas, car los homens necis no saben conèxer los significats de ordonacio demostrats per lo vostre poder e per la vostra saviea e per la vostra vo- lentat, ni no saben conèxer la desordonacio significada e demostrada per lo defalliment de poder e saber e voler qui es en home, per assò, Sènyer, no saben conèxer la or- donacio qui es en les creatures ni la saben atribuir al vos- tre sant poder ni saber ni voler, ni saben donar ni atribuir la desordonacio qui vé de corromput poder e saber e vo- ler. On, per assò los homens necis an opinió que sia ordo- nacio tal cosa qui es desordonacio e an opinió que sia de- sordonacio tal cosa qui es ordonament e endressament.
7. Misericordiós Senyor ple de mercè e de pietat! Com los vegetables e los animals, Sènyer, se componen per jeneracio, adones es significada ordonacio e endressa- ment enfre la forma e la matèria, la qual forma e matèria componen vegetable o animal. ^ 8. E com, Sènyer, los ele- ments se descomponen en los individuus vegetables o ani-
L. DE Contemplació loi
mals, adones es significada e demostrada corrupció e des- truiment de forma, la qual corrupció e destrucció, Sènyer, dona significació e demostració de desordonacio; car tota corrupció es de necessitat significant desordonament e desendressament. ^ 9. On, com assò sia, Sènyer, enaxí, doncs la ordonacio qui es significada per generació, es sig- nificada per les vostres calitats qui an ordonats los ele- ments per tal que sien enjenrats los individuus vegetables e animals, e lo desordonament qui es significat per corrup- ció, aquell es significat per los peccats e les culpes qui ac- cidentalment son caúdes en home per defallent poder e saber e voler: car per tal que sien punits los animals qui pequen per defallent poder e saber e voler, donats corrum- piment a les formes sensuals elementals, la qual corrup- ció, Sènyer, es significant ordonacio a esguardament del vostre acabat poder e saber e voler, e es significant desor- donacio segons lo defallent poder e saber e voler qui es en home.
1 o. Senyor desijat. Senyor amat. Senyor volgut! La ca- lor e la fredor e la fam e la set e la malautía e les altres qualitats, Sènyer, qui donen passió al cors, totes son sig- nificació e demostrament de la desordonacio qui es en lo cors; car si en cors dome no era nulla desordonacio, ja null home no seria sensible de calor ni de fredor ni de fam ni de set ni de malautía ni de mort. »•< 11. On, com totes estes passions e moltes més sien en cors dome, doncs totes aquestes signifiquen la desordonacio qui caec en home per peccat; car aquesta desordonacio no pot ésser en home sens occasio, car si sens occasio era en home, seria, Sènyer, significat que en vos fora ' defalliment per lo qual aguéssets desordonat home. On, com sia cosa impossíbol que en vos aja null defalliment e sia pos- síbol cosa a home defalliment, per assò es significat que
j. E,G, fos.
102 Ramon Lull
1 ordenament qui es en home vé de part vos e lo desor- donament qui es en home vé de part sí metex. ^ i 2. Mas, car los homens necis no saben conèxer les significacions ni demostracions qui demostren e signifiquen lo desordona- ment del primer pare, per assò no saben conèxer lordo- nament qui era en home ans que peccàs nil desordona- ment qui fo ' en home com ac peccat, e per assò, Sènyer, nos saben que ses ordonacio ni desordonacio; car null home no pot saber qual cosa sia en sí ordonacio ni desor- donacio si doncs no sab reebre los significats qui demos- tren ordonacio e desordonacio.
13. Oh vos, Sènyer Deus, qui soh en la memòria e en lo enteniment e en la volentat del vostre servidor! Com anima humana, Sènyer, usa de ses vertuts, adones es significat que lo sobject de Ics vertuts es ordonat en sí metex; car com lome es savi e dreturer e vertader, adones es demostrat que la anima ha en sí ordonacio, car sens ordonament no poría usar de saviea ni de dretura ni de misericòrdia ni de veritat. ^ 14. Enaxí com anima dome se demostra or- donada com usa de ses vertuts, enaxí, Sènyer, dona signi- ficació de desordonacio en sí metexa com priva de vertuts e usa de vicis. On, com hom es irat e trist e fals e menti- der e cobou e luxuriós, adones es significat que la anima es desordenada en son remembrament e en son enteniment c en son voler. ^ 1 5. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car com la anima dona significació d ordonacio, adones dona demostració que la vostra gràcia es en ella, e com es significada, Sènyer, desordonacio en anima dome, adones es significat que la anima per sa culpa e per sos peccats es privada de la vostra gràcia.
1 6. Singular Senyor qui avets enamorat mi com muira per vos! Lo excellent acabament qui es en vos, Sènyer, dona significació que vos amats ordenació en home per
I. A, era.
L. DE Contemplació 103
tal que per aquella ordenació venga reebre glòria en lo vostre acabament. On, com assò sia enaxí, doncs segons assò es significat e demostrat que vos avets ordonat com home haja lig ordonada e endressada per la qual sia or- donat; car impossíbol cosa seria, Sènyer, que hom po- gués ésser ordonat menys de lig vera e ordonada. 4í 1 7. Tíu- mil Senyor! Segons la vostra saviea el vostre honrament e segons la necessitat dome es significat que la lig que vos avets donada a home sia vera e acabada e incorrompable; car si no ho era seria significat en vos defalliment e home no poría pervenir per aquella lig a acabament pus que la lig agués en sí null defalliment. ^ 18. Gloriós Senyor! En lordonador es significada la ordonacio de la obra e en la ordenació de la obra es significada la ordenació qui es en lo ordonador; mas aquesta significació pot ésser, Sènyer, feita en dues maneres; car ordonador acabat cove que no reeba significació de desordonament si bé sa obi'a reeb de part sí metexa desordonacio, e obra acabada cove que no reeba significació de desordonament ' si tot son ordonador reeb de part sí metex desordonacio.
1 9. Misericordiós Senyor qui los vostres ben volents des- lliurats de les mans dels demonis! Vos sabets, Sènyer, que or- denació o desordenacio pus fortment es significada en les .iiij. causes que no es en les coses quis fan a aventura; car mills se demostra ordonacio e desordonacio com es feta occasionadament que no es com es feita a aventura. ^ 20. Com occasio sia, Sènyer, pus prop e pus conjuncta cosa ab ésser que no es ventura, per assò ordonacio com es feita occasionadament concordantment les .iiij. causes ensems, pus fortment apar e pus declaradament se demos- tra es significa que no fa com es feta a aventura; e assò, es per so car en les obres quis fan a aventura no ha tanta de concordansa com ha en les coses quis fan occasionada-
1. E,G, desordenacio.
104 Ramon Lull
ment. E assò metex, Sènyer, se seguex de la desordonacio; car pus fortment apar es demostra com les .iiij. causes se desordenen, que no fa com la desordenacio vé a aventura; e assò es per so com les coses qui son fetes a aventura no poden reebre tantes contrarietats ni tantes desconvenien- cies ni tants descordaments com fan les coses quis fan oc- casionadament. <•< 21. On, com la significació e la demos- tració de ordonacio o de desordonacio sia pus fortment, Sènyer, aparexent en les coses occasionades que en les co- ses quis fan segons cas e ventura, doncs segons assò es sig- nificat e demostrat quel desordonament o lordonament qui es en les coses creades segons les .iiij. causes, no es deba- des, ans cove que sia per alcuna occasio; car si debades era seria segons cas e ventura, e si era segons cas e ventu- ra serien més los ordonaments els desordonaments de ven- tura que de occasio; e assò es, Sènyer, cosa impossíbol, car sensualment sentim e entellectualment entenem que més son los ordonaments e los desordonaments qui van per occasio que no son celis qui van per ventura.
22. Humil Senyor qui us sots acostat per humilitat a mon remembrament e a mon enteniment e a mon voler! Com 1 ome, Sènyer, ama vos més que sí metex e ama son pruxme aitant com sí metex, adones es significada la amor en ordonada disposició; car pus que vos valets més que totes preatures, digna cosa es que siats més amat per home que per sí me- tex; e pus que tots los homens son duna espècia, digna cosa es que hom am son pruxme aitant com sí metex. >•( 23. Com hom, Sènyer, ha major amor a sí metex que a vos e com home ha major amor a sí metex que a son prux- me, adones es la amor significant desordonacio e defalli- ment; car desordonacio e defalliment es en home qui ama més so qui es vil que so qui es noble e qui ama més una cosa egual en genre e en espècia que altra d aquella espècia metexa. M 24. Com home ama més son pruxme que vos ne que sí metex, adones, Sènyer, es significat e demostrat en
L. DE Contemplació 105
aquella amor desordonament e desendrcssament ' e defalli- ment e culpa; car descovinent cosa es amar més ni tant nu- 11a creatura com son creador e injuriosa cosa es amar més altre home que sí metex, exceptat, = Sé/ryer, la vostra glorio- sa humanitat la qual es pus digna cosa de ésser amada per tot home, que no es null home per sí metex ni per altre.
25. Creador Senyor del cel e de la terra^e de tot quant es! Jassía assò que lo bou no parle, per tot assò no es feita significació en lo bou desordenacio, axí com es significada en lome mut desordonacio per so com no parle; ni ja sia so que franca volentat no sia en los animals inracionals, per tot assò la privació de franca volentat no significa en los inracionals desordonacio, e si tant fos que privàs franca volentat en home, fora significada en ell desordonacio. On, tot assò esdevé, Sènyer, per so car les unes proprietats se convenen als uns animals per ordonacio e no als altres. 4< 26. On, beneyt siats vos, Sènyer Deus: car les unes qua- litats signifiquen ordenació en alcuns individuus per so car no y son e si hi eren significarien desordenacio, e alcunes qualitats signifiquen ordenació per so car son en alcuns individuus e si no y eren significarien desordenacio; e tot assò esdevé, Sènyer, per so car cada individuu ha ses qua- litats apropriades qui donen delí significació si es en or- denació o en desordenacio. f( 27. On, com assò sia en axí, doncs segons assòs seguex que, jassía so que les calitats sensuals no sien en les substàncies entcllectuals ni les qua- litats entellectuals no sien en les substàncies sensuals, per tot assò, Sènyer, ía privació general de les qualitats no dona en aquelles substàncies significació de desordonacio. Mas ccín les qualitats sensuals priven accidentalment en lo indi- viduu sensual per la qual privació no pot ésser significat lo individuu sensual ni entellectual, adones es, Sènyer, sig- nificada desordonacio en la substància sensual; e com les
1. A,E, desendressadament. — 2. E, enseptat.
]o6 Ramon Lull
calitats priven en lo individuu entellectual, per la qual pri- vació no pot significar sí metexa ni les coses sensuals, adones es significada dcsordenacio en la substància ente- llectual.
28. Jlh Senyor gran sobre Mes granèes, noble sobre totes noblèes! Com hom, Sènyer, vol apercebre lo moviment del sol en lo firmament e en laer, adones es a hom semblant que lo sol no sia movable; e com hom guarda son moviment en la terra per raó de la ombra que fan sos rags, adones veu hom los raygs ésser